26.8.16

Nous itineraris guiats al Centre de Visitants del Parc Natural a Prat de Comte

El Centre de Visitants del Parc Natural dels Ports a Prat de Comte posa en marxa 3 itineraris de senderisme interpretatiu per tal de dinamitzar l'oferta turística de la comarca i apropar el Parc Natural als locals i visitants. És per això que us adjuntem els folletos-flyers i la programació de les excursions, més l'informació dels itineraris per que en pugueu fer difusió. 

Les sortides son sota reserva, trucant-nos al Sr. Alex Deike, al 977-428-177, i els grups minims son de 6 persones i maxim de 12 persones. Els horaris de les sortides al matí son a les 9.00h, i les de la tarda a les 18.00h, desde la porta del Centre.



Concert al Convent de Sant Salvador d'Horta de Sant Joan





25.8.16

La terrassenca Mireia Vancells guanya el XXXIVè Premi de Narrativa Ribera d'Ebre 2016 amb l'obra L'encàrrec

La terrassenca Mireia Vancells guanya el XXXIVè Premi de Narrativa Ribera d'Ebre 2016 amb l'obra "L'encàrrec" L'obra L'encàrrec, de l'autora de Premià de Mar Mireia Vancells, és la guanyadora de la XXXIVa edició del Premi de Narrativa Ribera d'Ebre 2016, dotat amb 3.000 euros i l'edició del llibre. Un reconeixement que es va lliurar aquest dimecres a la nit en el marc del tradicional sopar literari que dóna el tret de sortida a la Festa Major de Vinebre. 

L'acte va ser presidit pel conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, i l'alcaldessa de Vinebre i presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Gemma Carim. La novel·la i l'autora La novel·la L'encàrrec se situa a l'any 1957, en plena postguerra, quan l'arquebisbe de Barcelona envia el jove seminarista Marcial Ustrell a comarques a fer inventari dels objectes d'art sacre d'un seguit de parròquies que, per decisió del Vaticà, aviat canviaran de diòcesi. Ningú no sospita que allà, en terres de pagès, d'analfabetisme i de supersticions, el Mal espera l'innocent clergue amb els braços oberts. Una obra que parla de la nostra història recent, de la lluita entre el Bé i el Mal i de la cobdícia, sobretot la de l'Església a l'hora de gestionar el seu patrimoni. 

Pel que fa a l'autora, Mireia Vancells, és nascuda a Terrassa el 1964 però resident a Premià de Mar. Llicenciada en Filologia anglo-germànica per la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment combina la seva activitat professional a l'empresa privada amb l'escriptura de novel·les. Els seus llibres, alguns autopublicats, expliquen històries potents i es difonen pel bocaorella i per les xarxes socials. Fins ara ha publicat El secret de la germandat (Bubok, 2009), Negra memòria (Cossetània, 2013. Obra guanyadora del IV Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils Josep Lluís Savall) i La carpeta de Vílnius (Bubok, 2015). De fet, els dos primers formen part de les rutes literàries de Tiana i el Masnou. En el moment de rebre el premi, Vancells es va mostrar molt contenta i va manifestar que "els escriptors sabem escriure, no parlar".

La centenària Festa del Riu de Móra d'Ebre comptarà amb un nombre rècord d’embarcacions tradicionals i amb el concurs de sirgadors de l’Ebre més comarcal que mai

L'edició 2016 de la Festa Major de Móra d'Ebre tornarà a portar nous elements tradicionals a la Festa del Riu (dissabte 27 d'agost) que compta ja amb les clàssiques curses de muletes, embarcacions tradicionals utilitzades a l'Ebre català, i en els darrers anys a agafat força el Concurs de Sirgadors de l'Ebre que enguany arriba a la vuitena edició amb participants de cinc poblacions diferents.


En aquesta edició l'alcalde de la població tornarà a nomenar la figura del Daliner d'honor, que vol ser un reconeixement a persones que per motius diversos han ajudat a fer més important i reconeguda la Festa. Enguany la persona escollida serà el Sr. Santi Alfonso, difusor i dinamitzador cultural local i comarcal, a qui se li farà entrega del mocador i del dalí o bastó que portava antigament el sirgador principal i que durà durant tota la festa.


Un element tradicional nou és la participació de portadors de vestimenta tradicional catalana de festa a càrrec del grup Trencadansa, on diferent parelles mostraran vestits de finals del segle XIX i s. XX, època on ja està datada la festa del riu de Móra d'Ebre.


Les activitats s'iniciaran a les 16.45 h davant de l'ajuntament, amb l'entrega del dalí al Daliner d'honor; tot seguit la cercavila d'honor, que sortirà des de l'ajuntament, amb les autoritats, gegants sirgadors de Móra d'Ebre, els portadors de vestimenta tradicional, els sirgadors i tocadors de corn de llaguter, les pubilles i els hereus i la banda de música local, fins als molls de davant del riu Ebre, on es realitza tota la festa.


La junta del Club Nàutic de Móra d'Ebre vendrà la beguda oficial de la festa, anomenada Sirgador, feta del refresc local de cafè Suau i rom, així com el mocador de sirgador element que des de fa uns quants anys s'ha fet també tradicional. També s'hi podrà veure una exposició de fotografies antigues de gran format sobre el mon de la pesca al riu Ebre.


Les curses de muletes, datades ja des de fa més de cent anys, seran de categoria cadet mixt, femenina i masculina, així com una exhibició amb llagut català per part de remadors del Club Nàutic de Móra d'Ebre. La també tradicional cursa de travessada nedant del riu Ebre també en serà un dels plats forts; així com el llançament de síndries i melons al riu perquè tothom qui vulgui les pugui agafar, acte que clourà la festa a les 19 h.


L'organització de la festa va a càrrec de l'Ajuntament de Móra d'Ebre, el Club Nàutic de Móra d'Ebre i el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, amb el suport del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, la Diputació de Tarragona i l'Institut Ramon Muntaner.

El conseller Rull referma el seu compromís per millorar les infraestructures de mobilitat de les Terres de l'Ebre

El conseller Rull referma el seu compromís per millorar les infraestructures de mobilitat de les Terres de l'Ebre El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Josep Rull, ha refermat un cop més el compromís del Govern de tirar endavant iniciatives que permetin millorar la mobilitat de les Terres de l'Ebre en general, i de Riba-roja d'Ebre en particular. Rull, que aquest dimarts es va desplaçar al municipi en tren, va poder constatar de primera mà les deficiències del servei ferroviari, i és que el comboi de la línia R15 amb què viatjava va arribar a l'estació riba-rojana amb mitja hora de retard. 

El conseller i el seu equip van agafar el tren a Barcelona abans de dos quarts de cinc de la tarda i no van arribar a Riba-roja fins gairebé les nou de la nit. Es tracta del tren que habitualment arribava al municipi cap a les vuit, i que recentment ha vist modificat el seu horari per tal de dissimular els retards. Malgrat això, el continua incomplint, i el trajecte s'allarga durant més de tres hores. Una anècdota que Rull va exposar durant el pregó de la Festa Major de Riba-roja, i que va arrencar més d'un somriure còmplice entre el públic, ja que els riba-rojans conviuen amb aquest mal servei des de fa anys. Un problema que des de la cartera de Territori atribueixen a un " dèficit d'inversió en les línies". El conseller fa seves les reivindicacions riba-rojanes "Riba-roja té dret a tenir un tren digne", ha manifestat, ja que el que hi ha ara "és una vergonya".

Així, el titular de Territori ha apostat per una operació similar a la que s'ha fet a Lleida amb el tren de la Pobla, en què es traspassin algunes competències a la Generalitat per tal que aquesta pugui invertir i posar al dia la línia ferroviària R15. Rull també s'ha referit a la carretera que ha d'unir el poble amb Almatret i la Granja d'Escarp, donant sortida així al pont sobre l'Ebre que no duu enlloc i que es va construir fa gairebé vint anys. En aquest sentit ha tornat a mostrar el seu comprimís per impulsar el projecte i millorar, d'aquesta manera, les comunicacions riba-rojanes. Amb tot plegat, el conseller ha volgut mostrar les possibilitats de promoció econòmica que té el municipi si es milloren aquestes infraestructures, permetent, entre altres, que els joves puguin continuar vivint al poble. En la mateixa línia, l'alcalde Antonio Suárez ha exposat que un cop solucionades aquestes històriques reivindicacions "s'obrirà un eix generador d'oportunitats i d'economia". I és que justament la promoció econòmica municipal és un dels principals objectius del batlle.

El problema del servei de tren és històric, i els retards ja eren un maldecap pels usuaris de l'R15 fa vint anys, "quan jo estudiava a Barcelona", ha comentat. Pel que fa a la carretera que ha d'enllaçar amb Almatret i la Granja d'Escarp, Suárez ha explicat que entre els mesos de setembre i octubre està previst que s'enllesteixi la declaració d'impacte ambiental, després de la qual ja només faltarà redactar el projecte i buscar el finançament necessari per tal d'executar l'obra. Pregoner de la Festa Major 2016 Rull va parlar en aquests termes durant el seu discurs com a pregoner de la Festa Major de Riba-roja. En el pregó va remarcar la importància del municipi "on l'Ebre es fa català", a la vegada que va fer un reconeixement "a la Catalunya de més enllà de l'Ebre, les quatre comarques ebrenques". A més, va convidar els riba-rojans a "continuar construint el seu futur al poble". 

Com a obsequi, el conseller va rebre una reproducció de l'ermita de Berrús. En el seu parlament, l'alcalde va recordar les darreres millores que s'han fet al poble, amb la restauració de la Garita, les obres del carrer Sequer i la plaça del Forn de la Vila o els nous miradors sobre l'Ebre inaugurats pel president Puigdemont i el mateix conseller Rull. De cara al futur més immediat, va parlar de la nova pista de la Societat, del projecte de la llar d'infants o del cementiri. En el transcurs de l'acte del pregó, que enceta sis dies plens d'activitat, també es van proclamar les noves Pubilles i els nous Hereus, que representaran el jovent del poble durant el proper any. 

Entre els actes els actes programats fins el proper diumenge dia 28 destaquen la processó del Pa Beneït, la 66a Cursa Pedestre, el Ball de Coques, la Festa del Riu o la Nit de Foc. També hi haurà bicicletada, guerra de globus d'aigua, la 5a edició del Menja't Riba-roja, jocs infantils, havaneres o l'actuació del grup ebrenc Xeic!.

Unió de Pagesos i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya presenten les seves candidatures a les eleccions del Consell Català de la Producció Integrada

Unió de Pagesos de Catalunya i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) han presentat avui conjuntament a Lleida les seves candidatures a les eleccions del Consell Català de la Producció Integrada (CCPI), que tindran lloc el pròxim 22 de setembre, i a les quals es donen suport mútuament. Unió de Pagesos ha presentat els integrants de la seva candidatura per al cens de productors, i la FCAC la seva per al cens d'elaboradors.

 

Els candidats d'Unió de Pagesos del cens de productors a les eleccions al Consell Català de la Producció Integrada són:

 

Titulars:

-       Antoni Escarp Tomàs, (Alcarràs, Segrià; fruita dolça),

-       Josep Planas Quer, (l'Armentera, Alt Empordà; fruita dolça)

-       Josep Zacaries Ferré Simeón, (Riudoms, Baix Camp; fruita seca)

-       Josep Torrents Duran, (Piera, Anoia; fruita dolça)

 

Suplents:

-       Ramon Bonet Cunillera, (Vinaixa, Garrigues; olivera i fruita seca)

-       Narcís Jordi Poch Ros, (l'Escala, Alt Empordà; fruita dolça i herbacis)

-       Anton Lluís Crusells Caparó, (la Selva del Camp, Baix Camp; horta)

-       Jaume Ferré Llop, (Corbera d'Ebre, Terra Alta; fruita dolça)

 

Els candidats de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya del cens d'elaboradors a les eleccions al Consell Català de la Producció Integrada són:

 

Titulars:

-       Antoni Galceran (la Palma d'Ebre, Agrícola i Secció de Crèdit la Palma, SCCL)

-       Josep Lluís Escuer (Lleida, Actel, SCCL)

-       Josep Segura (Maials, Fruits Secs de les Garrigues, SCCL)

-       Jaume Bruguera (Bordils, Girona Fruits, SCCL)

 

Suplents:

-       Ramon Farré Pons (Espluga Calba, Agrària Espluguense, SCCL)

-       Albert Capdevila Sans (Torregrossa, Foment Agrícola les Planes, SCCL)

-       Joan Marcé (Vilafranca del Penedès, Covides, SCCL)

-       Federico Tarazona (Alcanar, Exportadora d'Agris d'Alcanar)

 

 

En el balanç dels darrers anys, Unió de Pagesos i la FCAC valoren la important tasca del CCPI en la millora de les campanyes de promoció. El 2010 es va iniciar una campanya a través d'un conveni amb diferents petits establiments comercials. Les cooperatives també han tingut un paper rellevant en el foment de la producció integrada, i s'ha aconseguit despertar l'interès de la gran distribució. Així mateix, el CCPI va endegar el 2010 una campanya de promoció de fruita de producció integrada a Carrefour, que s'ha repetit fins el 2016. L'any 2014 també es va iniciar una campanya de promoció als centres de El Corte Inglés, el 2015 es va ampliar als centres de Plusfrec, i aquest 2016 als de Coaliment.

 

Altres qüestions aconseguides pel CCPI són la venda directa per als seus operadors a través d'un canal de venda online, l'emissió d'espots en ràdios i televisions (com 8tv i TV3), així com inserció de publicitat en els autobusos de diferents capitals de comarca catalanes, com Lleida i Barcelona, i diverses activitats de promoció en centres escolars.

 

Una de les mostres del dinamisme del CCPI i l'expansió de la producció integrada és la recent incorporació en el sistema de la vinya i cereals, fent que estigui present en la pràctica totalitat de l'agricultura catalana. Una de les bases de la producció integrada és l'ús de tècniques alternatives a la lluita química per al control de les principals plagues, a l'eliminar o minimitzar l'ús de plaguicides. Amb això s'aconsegueix la protecció del medi ambient i de la salut dels consumidors. Però el que veritablement defineix la producció integrada és el fet de ser un dels sistemes de producció  agrícola més sostenibles del món.

 

Unió de Pagesos i la FCAC valoren haver aconseguit que la producció integrada fos considerada una producció de qualitat pel Departament d'Agricultura i que, per tant, es pogués beneficiar dels ajuts del programa de desenvolupament rural (PDR) en la línia de certificació dels productes de qualitat i dels ajuts a la promoció dels productes de qualitat. Pel que fa al primer PDR, l'ajut ha permès que als productors inscrits al CCPI se'ls retorni part dels costos de certificació. El primer retorn a la pagesia es va fer l'any 2010 i va cobrir un 75% d'aquests costos de l'any 2009. El pressupost destinat per a aquesta mesura l'any 2013 va disminuir i des d'aleshores el CCPI només retorna uns 14 euros per productor inscrit.

 

L'any 2012 hi va haver el risc real de que se suprimís el CCPI i que es perdés un model de certificació pública basat en el dret públic i el control democràtic, i que havia resultat exitós. Tant la FCAC com Unió de Pagesos es comprometen a continuar defensant un sistema de control i certificació públic que ha demostrat ser eficient i que inclou també a representants de l'administració i consumidors, fet que atorga una major transparència al sistema de certificació.  

 

El 2015, el CCPI va treballar i va donar suport a la modificació de quotes de certificació, que es va acabar acordant, ja que suposava una disminució dels costos per al 75% dels inscrits i un estalvi global per al sector d'entre 90.000 i 120.000 euros. Així mateix, Unió de Pagesos i la FCAC van acordar corregir l'increment de costos que suposava per als productors individuals amb superfícies inscrites inferiors a les 20 hectàrees i que etiquetaven producte, i es va aconseguir que se'ls subvencionés el 50% dels nous costos de certificació, alhora que es va permetre la certificació agrupada per tal de disminuir els costos dels que no etiqueten la seva producció.

L'escriptora terrassenca Mireia Vancells guanya el Premi de Narrativa Ribera d'Ebre

L'escriptora terrassenca Mireia Vancells guanya el Premi de Narrativa Ribera d'Ebre, de Vinebre, 2016, amb l'obra 'L'encàrrec'.

Mireia Vancells és nascuda a Terrassa i és llicenciada en Filologia Anglo-Germànica per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment viu al Maresme, on combina la seva activitat professional en l'empresa privada amb la l'escriptura de novel.les. Els seus llibres expliquen històries potents, i es difonen pel boca-orella i per les xarxes socials.

'El secret de la germandat' (2009) és la seva primera novel.la publicada.

Amb 'Negra memòria', publicada al 2013 per Cossetània Edicions, guanya el IV Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils Josep LLuís Savall.

'La carpeta de Vílnius' (2015) és la seva tercera publicació.

24.8.16

Móra d'Ebre celebra la Festa de l'Avi Comarcal

En el marc dels actes preliminars de la Festa Major de Móra d'Ebre va tindre lloc el dia 24 d'agost la sèptima edició de la Festa de l'Avi Comarcal de la Ribera d'Ebre, a la plaça de la Cultura de la població.

En el decurs de l'acte es van lliurar les plaques acreditatives dels diferents avis i àvies locals de cada municipi present a la festa. El reconeixement d'Avi Comarcal de la Ribera d'Ebre 2016 va recaure en l'asconenc Ramon Serra Giralt, un dels fundadors del prestigiós Club d'Atletisme d'Ascó. Pel que fa a l'Avi Local de Móra d'Ebre, en aquesta ocasió va ser nomenat Vicent Solé Sastre, una persona molt vinculada al Casal dels Avis de la població.

Segons fonts de l'organització, l'Avi Comarcal es va elegir entre els tretze candidats aportats per diferents associacions de jubilats de la Ribera d'Ebre. Les persones seleccionades enguany van ser set homes i sis dones: Ramon Serra Giralt (Ascó), Mercè Font Gurrera (Benissanet), Francisco Santana Díaz (Darmós), Josefa Jornet Rué (Flix), Francesc Mani Marqués (Garcia), Josefina Fortuño Canalda (Ginestar), Ramon Aymí Ciuraneta (La Palma d'Ebre), Maria Masip Sentís (La Torre de l'Espanyol), Teresa Alfonso Pino (Móra la Nova), Vicent Solé Sastre (Móra d'Ebre), Armando Lorán Reverter (Tivissa), Enric Pros Ferré (Vinebre) i Dominica Fabregat Paula (Miravet).

En les altres edicions de la festa els avis i àvies homenatjats de la Ribera d'Ebre van ser Maria Cinta Nogues Homedes via comarcal 2010 , Josep Sabaté Ferrús, Avi Comarcal 2011 ; Maria Grau Montan (Àvia Comarcal 2012); Benigne Corbella Mestres (Avi Comarcal 2013); Roser Guinau Elies (Àvia Comarcal 2014), i Teresa Saladié Gil (Àvia Comarcal 2015).

Aquesta festa se celebra anualment amb l'objectiu de reconèixer la trajectòria vital i professional de la gent gran del territori. L'acte el va presidir Gemma Carim, presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, i Sixte Melchor, tinent d'alcalde de Móra d'Ebre, en representació de l'alcalde, Joan Piñol, que no hi va poder assistir per motius personals.

L'esdeveniment, organitzat pel Consell Comarcal, l'Ajuntament i l'Associació Local de Jubilats i Pensionistes va constar d'un sopar i d'un espectacle de fi de festa.

Es va anunciar que l'any vinent la Festa de l'Avi Comarcal de la Ribera d'Ebre tindrà lloc a Garcia.

Foto: L'Avi Comarcal, Ramon Serra Giralt, acompanyat de les autoritats locals i comarcals presents a l'acte.


L'asconenc Ramon Serra Giralt, Avi Comarcal de la Ribera d'Ebre 2016

Ramon Serra Giralt, d'Ascó, va ser escollit ahir a la nit Avi Comarcal de la Ribera d'Ebre 2016 per tots els representants de les associacions de gent gran de la comarca. Serra, que va rebre el títol acompanyat de la seva família, va agrair el reconeixement i va mostrar una "gran il·lusió per representar tots els avis de la Ribera d'Ebre". 

Es tracta d'un asconenc nascut l'any 1936 i molt lligat a l'esport, sobretot a l'atletisme. I és que l'Avi Comarcal de la Ribera d'Ebre va fitxar pel club Reus Ploms als 24 anys i va arribar a ser campió de Catalunya de 30 quilòmetres i quart d'Espanya de marató, a més d'haver participat en multitud de curses i proves arreu de l'estat espanyol. També va entrenar nens i nenes de l'AMPA d'Ascó, amb els quals va aconseguir premis en campionats provincials i de Catalunya. Com a regidor d'Esports d'Ascó va formar el Club d'Atletisme, actualment molt reconegut.

 La seva trajectòria professional però, la va començar exercint de sastre, l'ofici del seu pare, i posteriorment va treballar durant tres dècades a la fàbrica de Flix. Festa dels Avis de la Ribera d'Ebre La proclamació de l'Avi 2016 va tenir lloc en el marc de la setena edició de la Festa dels Avis de la Ribera d'Ebre, aquest dimarts al vespre, en un esdeveniment que enguany s'ha celebrat a Móra d'Ebre. A l'acte, presentat per Andreu Prunera, es van viure moments molt emotius quan els avis representants dels diversos municipis de la comarca van recollir els seus reconeixements. 

Una festa a la qual van assistir Gemma Carim, presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i alcaldessa de Vinebre; Sixte Melchor, primer tinent d'alcalde de Móra d'Ebre; i Margarita Daura, consellera de l'àrea de Serveis Socials del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i regidora de l'Ajuntament d'Ascó. Així mateix, també hi van participar alcaldes i regidors de la resta de pobles participants de la comarca, a més de representants de les associacions de jubilats i pensionistes, familiars i amics dels guardonats. Gent gran arrelada al territori 

L'encarregada de donar la benvinguda als assistents va ser la presidenta del Casal de Jubilats i Pensionistes de Móra d'Ebre, Pepita Arpal, que va manifestar que "la festa és molt significativa i fa sentir estimats els avis, a la vegada que els dóna el privilegi de representar els seus pobles". El primer tinent d'alcalde de Móra d'Ebre, Sixte Melchor, va felicitar tots els avis i àvies "per tota una vida de treball i dedicació a la família". "És un premi ben merescut", va concloure. La presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Gemma Carim, es va referir a tots els homenatjats com a persones "amb il·lusió, implicació i estima a la nostra terra". "És una sort haver pogut néixer, créixer i viure a la comarca", va expressar, i ells "senten un gran orgull de pertinença a la Ribera d'Ebre".

Així mateix, va lloar la gran riquesa que aporten al territori, per la seva saviesa acumulada. Finalment, va posar en valor la tasca que es fa des del Consell Comarcal per tal que la gent gran riberenca pugui viure al territori amb salut i felicitat, a més de convidar tots els assistents a "no perdre les ganes de caminar i seguir actius".

23.8.16

El Parc Natural del Delta de l'Ebre acull el novè anellament de flamencs



El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles, participarà, diumenge 28 d'agost, en l'anellament científic de flamencs que es durà a terme al Parc Natural del Delta de l'Ebre. També hi assistiran el director del Parc Natural del Delta de l'Ebre, Francesc Vidal; l'alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós, i el president de la Junta Rectora del Parc, Pascual Chacón.


Més de 200 persones prendran part en el novè anellament a Catalunya de polls  de flamenc, nascuts a la Punta de la Banya (Sant Carles de la Ràpita) al delta de l'Ebre. Aquest indret és l'únic punt de cria de flamenc (Phoenicopterus roseus) de Catalunya.
 
L'activitat mobilitzarà tècnics del Parc Natural del Delta de l'Ebre i d'altres parcs naturals de Catalunya, anelladors acreditats, membres de les diferents entitats representades als òrgans rectors del Parc (pescadors, caçadors, agricultors, comunitats de regants, representants d'ajuntaments, etc.) i voluntaris del Parc.
 
El Parc pretén amb aquest anellament ampliar el seu suport a diferents projectes científics, divulgatius i de sensibilització sobre la població dels flamencs de la Mediterrània occidental. Així mateix, l'anellament permetrà conèixer molts aspectes de la biologia d'aquests ocells i promoure més activament la seva  conservació.
S'està carregant...

ROL TV