17.1.17

X Premi Franja: Cultura i Territori 2016


Iniciativa Cultural de la Franja, a través de l'Associació Cultural del Matarranya, ha atorgat a Teresa Maria Ballester Bielsa a títol pòstum el X Premi Franja: Cultura i Territori 2016 pels seus mèrits en defensa del català a la Franja com activista cultural i professora de secundària en diferents centres del territori i per la seua actitud personal envers la llengua, malgrat les hostilitats. El Premi es lliurarà durant els actes de la 28a Trobada Cultural del Matarranya i es fa públic el 17 de gener, coincidint amb la festivitat de Sant Antoni de gran tradició a tot el nostre territori.

Teresa Maria Ballester Bielsa (1969-2015)


Teresa Maria Ballester Bielsa va nàixer a Barcelona el 1960, on estudià batxillerat a l'Institut Jaume Balmes i es llicencià en Belles Arts. Vinculada des de sempre amb Mont-roig perquè part de la família procedia de la vila del Matarranya i on hi estiuejava. Finalment s'hi quedà en casar-se amb Rodrigo Morera, un matrimoni del qual nasqueren tres fills Maria, Jorge i Judit. Resident a Mont-roig, obtingué el Títol Superior de Valencià a Vinaròs, que la capacitava per a donar classes també de català. Activista cultural matarranyenca molt destacada principalment en la defensa de la llengua pròpia del territori als centres d'ensenyament de l'Aragó. Començà la seua tasca com a docent a Secundària a la capital de la província, Terol, als col·legis de La Salle i Las Viñas a mitjans de la dècada dels 90.  Després exercí com a professora de  Secundària als instituts d'Andorra, Alcorisa, Vall-de-roures, Alcanyís, Calanda i Maella com a especialista d'educació plàstica i artística i de català.

Va ser vocal de la Junta de l'Associació Cultural del Matarranya, sòcia fundadora de l'Associació de Mares i Pares en Defensa del Català a les Escoles del Matarranya "Clarió" i sòcia molt activa de l'Associació Cultural Sucarrats de Mont-roig. Participà també de la vida política de la vila, d'on va ser regidora municipal pel PSOE.

Exercint a l'Institut de Vall-de-roures va organitzar al 2002, juntament amb d'altres professors i l'associació de mares i pares del centre, un gran homenatge a l'escriptor   Desideri Lombarte amb xerrades, exposicions, actuacions musicals i poètiques, que van culminar amb l'assignació del nom del pena-rogí a la biblioteca de l'institut. També hi va organitzar les activitats del Programa d'Animació Cultural "Jesús Moncada" –trobades amb escriptors, xerrades, actuacions musicals i poètiques...- que va iniciar el Govern d'Aragó el curs 2000-2001 amb l'objectiu de reforçar i promocionar les classes de català als centres de la Franja.

Al SIES Mar d'Aragó de Maella, amb els seus alumnes de Secundària, va ser la coordinadora  durant els cursos 2010 i 2012 del Projecte ARCE del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte "Poesia oral improvisada. Cant improvisat", activitats programades que va compartir amb altres tres instituts de secundària de Catalunya, les Illes i el País Valencià. En definitiva la Teresa Maria Ballester va lluitar perquè fos possible que els alumnes del Matarranya pogueren aprendre la llengua pròpia del territori transmesa pels seus avantpassats i sovint oblidada i desprestigiada al llarg de la història.

 De la mateixa manera col·laborava habitualment amb articles en català a la revista local Plana Rasa editada per l'Associació Cultural Sucarrats i participava molt activament en la vida local de la seua vila. Va col·laborar en dos llibres del seu amic José Antonio Carrégalo: Monroyo. El hàbitat disperso (las masias) (2003) on apareixen diverses il·lustracions de la vida al mas i Mont-roig. Patrimoni immaterial (literatura oral)(2007). Va esculpir la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció que presideix l'atri de l'església de Mont-roig.

El 2011 se li diagnosticà una greu malaltia i va morir el 26 de setembre del 2015, massa jove. L'enterrament fou multitudinari i el record de la seua vitalitat i lideratge serà permanent per a tots aquells que ens sentim identificats amb els seus ideals i projectes.

 



La Fira Intercomarcal de l’Oli de Móra la Nova oferirà una nova experiència gastronòmica de la mà del cuiner Jeroni Castell

'La Nit de l'Extraverge', és el nom amb què la Comissió de Fires de Móra la Nova anomena una nova oferta gastronòmica que s'emmarca en la Fira Internacional de l'oli (FIO) de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Priorat, certamen que se celebrarà del 28 al 29 de gener d'enguany. Segons ha explicat la regidora de Fires, Míriam Vinaixa, "amb aquesta iniciativa volem recordar que els olis extraverge que es produeixen en les nostres terres són del millor que hi ha Catalunya i ho farem degustant-los de la mà d'una estrella Michelin ".

La nova experiència gastronòmica anirà de la mà del cuiner i director d'un dels tres restaurants  ebrencs que compta amb una estrella Michelin, l'ulldeconenc Jeroni Castell. Serà un viatge sensorial a través d'un menú de 20 tapes on Castell maridarà olis monovarietals intensos, aromàtics i personals, com Arbequina i Empeltre, però també Morrut, Fulla de Salze, Corbella, Picual, tots olis excel·lents de l'Ebre, de la Terra Alta, dels Ports...

La I Nit de l'Extraverge, que compta amb el suport del Club OliTast, se celebrarà el dia 27 de gener a les 21,30 hores a la Cooperativa Agrària de Móra la Nova. Tothom que hi vulgui assistir ja pot fer les reserves a les Oficines de l'Ajuntament o a www.moralanova/Fio, fins al dimarts 24 de gener. L'aforament està limitat. El preu del menú sensorial de l'oli extraverge és de 40 euros per persona.

Aquesta nova oferta gastronòmica se suma a l'encetada l'any passat i que enguany es tornarà a repetir, com són les Jornades Gastronòmiques 'Mosset amb oli'. En aquest cas molts dels bars i restaurants de la població ofereixen al llarg de tres setmanes diferents tapes on el principal protagonista també és l'oli d'oliva. Les tapes tenen un preu de 3 euros i van acompanyades d'una beguda, cervesa, vi o aigua.

L’Institut Ramon Muntaner dedica el seu calendari anual als inventaris del patrimoni cultural immaterial de les Terres de l’Ebre, de Menorca i del Penedès

L'Institut Ramon Muntaner (IRMU), Fundació Privada de Centres d'Estudi de Parla Catalana, dedica el calendari del 2017, que edita per a promoure les seves activitats i les realitzades pels instituts i centres d'estudis, als inventaris del patrimoni cultural immaterial que s'estan elaborant a les Terres de l'Ebre, el Penedès i Menorca. 

Així, cadascun dels 12 mesos de l'almanac mostra una fotografia relacionada amb algun element recollit en aquests inventaris. Entre les il·lustracions escollides s'hi poden veure les regates de muletes i els pastissets i casquetes de l'Ebre, el xató i els castellers del Penedès i la festa de Sant Joan i la Punta Nati de Ciutadella. Pel que fa a les activitats recollides al calendari que realitzaran al llarg d'aquest 2017 tant l'IRMU com els instituts i centres d'estudis d'arreu dels territoris de parla catalana, sumem gairebé 350. S'hi poden trobar conferències, sortides culturals, visites guiades, jornades, cursos, tertúlies, exposicions, el XIII Recercat, els Tastets de Patrimoni...

 D'aquest almanac, en format de sobretaula i a tot color, s'han editat 500 exemplars que es repartiran entre els centres d'estudi participants. Es pot consultar i descarregar el calendari des de la web de l'IRMU: http://www.irmu.org/news/1950 Móra la Nova, 17 de gener de 2017 Més informació: Sirga Comunicació al correu premsa@sirgacomunicacio.com o el telèfon 606 228 744 (Rosa Garcia) o a l'Institut Ramon Muntaner 977 401 757 o www.irmu.org.

Unió de Pagesos reclama ja un nou decret de fertilització i dejeccions consensuat amb el sector per millorar-ne la gestió i posar fi a la inseguretat jurídica dels ramaders

 

Unió de Pagesos reclama al Govern català celeritat per tal que es pugui aplicar aviat el nou Decret de fertilització i gestió de dejeccions ramaderes, que ha de ser coherent amb les demandes dels pagesos i ramaders. El sindicat recorda que el decret ja porta més de tres anys de retard i que cal actualitzar-lo amb urgència per tal de posar fi a la situació d'inseguretat jurídica dels ramaders que presenten projectes per millorar les seves explotacions.

 

Unió de Pagesos està d'acord en revisar de forma consensuada amb el sector els criteris actuals per a l'ampliació i la instal·lació de noves granges en les zones d'alta densitat ramadera en el nou decret, però no en l'aplicació unilateral per part de l'administració de mesures que no preveu la normativa vigent mentre no s'aprova el decret.

 

En el balanç del sector del 2016, pel que fa als preus, tot i que el mitjà de Mercolleida ha estat el mateix que el de l'any anterior, 1,13 euros per quilo viu, el valor més baix dels últims cinc anys, el sindicat valora de forma positiva el balanç del sector gràcies a la disminució del cost de producció, que ha permès tancar l'any amb guanys per als ramaders.

Segons dades de SIP Consultors, el cost de producció durant el primer semestre del 2016 ha estat de 1,03 euros/kg de porc de 108 kg de pes viu, que contrasta amb els 1,09 euros/kg per un porc de 107 kg de pes viu de l'any anterior. Si es confirma aquest cost de producció per al 2016, els ramaders catalans haurien obtingut un marge de 0,05 euros per quilo d'animal viu.

La disminució en el cost de producció es deguda a l'alimentació i la millora d'eficiència. Segons el Departament d'Agricultura, l'any 2015 el cost d'alimentació en cicle tancat va ser de 70,30 euros/unitat, mentre que el 2016 es va situar en 66,31 euros/unitat. Cal recordar que l'alimentació suposa el 70% del cost d'una explotació porcina.

Paral·lelament, durant el 2016 s'ha consolidat l'increment de les exportacions porcines europees, especialment a la Xina, a causa de la reestructuració del sector d'aquest país, i la previsió és que es mantinguin durant el 2017. El 2015 es van exportar productes porcins per un valor de 4.000 milions d'euros, i les xifres definitives per al 2016 podrien ser de 4.500 milions d'euros, un 10% de les exportacions del sector agroalimentari total.

D'altra banda, el sindicat considera que l'adequació als requisits del Decret d'ordenació ramadera, que implica la instal·lació de tanques en les explotacions porcines amb l'objectiu d'augmentar les mesures de bioseguretat, és un exemple de l'esforç econòmic i tècnic dels productors per mantenir aquestes xifres.

Móra d’Ebre celebra la diada de Sant Antoni amb clotxa i Tres Tombs

Móra d'Ebre celebra avui (17 de gener de 2017) els actes centrals de la Festa Major d'hivern. Coincidint amb la diada de Sant Antoni, de bon matí, s'ha encès la foguera que ha presidit els actes centrals de la festivitat a la plaça de Baix.

El veïnat ha participat a l'esmorzar de germanor, durant el qual s'han servit 600 clotxes cuinades per la Comissió de Festes. La clotxa és un element fonamental de la festa de Sant Antoni morenca, una menja típicament agrària i tradicional a la contrada, a base de pa, hortalisses al caliu, arengada, oli, olives i vi.

Els actes han continuat amb la formació de la corrua de carruatges i cavalleries dels Tres Tombs, que ha fet per tres vegades el tradicional recorregut per l'anomenada Volta dels Carros, un itinerari urbà pels principals carrers de la Móra d'Ebre antiga. Mossèn Anastasi Soriano ha sigut l'encarregat, un any més, de beneir els carruatges, les cavalleries i els animals domèstics que els veïns, a peu, han portat a la festa.

Un cop feta la benedicció s'ha fet l'homenatge a la pagesia, amb el qual l'organització de la festa vol distingir cada any una trajectòria vital dedicada al camp i a l'agricultura. El pagès de Sant Antoni d'enguany ha sigut el Sr. Josep Figueras, de 82 anys, veí de Benissanet casat i resident a Móra d'Ebre des de fa 60 anys. El Sr. Figueras ha rebut de mans de l'alcalde, Joan Piñol, una placa commemorativa.

Els actes del matí han finalitzat amb el sorteig d'una cistella de productes del porc, dotada amb les donacions efectuades pels carnissers de la vila. El guanyador ha estat el veí Josep Ripoll, amb el número 386. Seguidament s'ha celebrat la missa major, amb la qual s'han tancat els actes matinals.

La festa ha comptat amb la participació de la banda de l'Escola Municipal de Música i Dansa de Móra d'Ebre, i la col·laboració de l'Agrària Sant Antoni i de La Masrojana, que han aportat, respectivament, l'oli i les olives per a l'esmorzar de la clotxa.

Els actes de la jornada continuaran a l'hora de dinar al Casal de Jubilats, on tindrà lloc la Festa Gran de Sant Antoni. Serà una trobada de germanor, amb un bon dinar, parlaments, homenatges, inauguració de l'ascensor del Casal i, per a finalitzar, hi haurà un ball gratuït com a fi de festa, tot a càrrec de l'Associació de Jubilats i Pensionistes de Móra d'Ebre.

Finalment, a les 16 h, a l'illa de Saurí, se celebrarà l'espectacle eqüestre Tomásantiago, organitzat per la Regidoria de Festes.

Xavier Pallarès:“Descartem treure i sacrificar els braus a l’Illa dels bous, a l’espera de valorar nous informes i solucions menys traumàtiques”

El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, ha presidit aquest matí el primer Consell de Direcció d'aquest 2017, durant el qual han valorat la situació en què es troben actualment els braus de l'Illa dels bous al riu Ebre.


En aquest sentit, el delegat del Govern ha concretat que de moment no s'actuarà sobre els braus salvatges que viuen a l'Illa dels bous del riu Ebre a l'espera de nous informes, després que les primeres conclusions dels treballs tècnics dels Departaments de Territori i Sostenibilitat i d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, recomanessin el sacrifici d'aproximadament la meitat dels exemplars en pitjor estat de salut. Així, Xavier Pallarès ha explicat que "tenim marge per poder plantejar-nos la millor solució, ja que les pluges ha permès regenerar la vegetació i de moment els animals poden sobreviure, per tant, descartem treure'ls i sacrificar-los, a l'espera de valorar nous informes i adoptar les solucions menys traumàtiques"


La llei especifica que els animals salvatges no poden ser traslladats del seu hàbitat natural perquè no es pot garantir la seva traçabilitat i si bé l'Illa dels bous es troba en aquests moments superpoblada, el Govern estudiarà totes les possibilitats per aconseguir mantenir l'estabilitat mediambiental i animal en aquest espai natural.


D'altra banda, en aquest Consell de Direcció també s'ha valorat la jornada sobre Governslocals.cat que es va dur a terme el passat 13 de gener i fou presidia per la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, amb la participació de la major part de representants de les administracions municipalistes de les Terres de l'Ebre.

En aquest sentit, Xavier Pallarès ha destacat que "la idiosincràsia ebrenca es va demostrar en algunes de les propostes fetes com el valor de pertinença a les comarques o el rebuig total a la supressió o fusió de municipis; mentre que els electes es mostraren molt favorables a la mancomunitat de serveis; a la professionalització dels càrrecs; l'elecció directa dels alcaldes i el període de 6 anys per legislatura; la creació de plans d'inversions municipals o la implantació definitiva de l'administració electrònica, entre d'altres" .

Finalment, el delegat del Govern també ha avançat que després dels acords entre la Generalitat i Renfe confia que en breu, "un cop solucionat per Adif els temes tècnics per la venda de bitllets", la disponibilitat de l'Euromed Aldea-Tarragona sigui un realitat.

El segon cicle de sociolingüística “Llengua, societat i poder” abordarà la situació de la llengua catalana a l’escola i entre els joves

El II Cicle de Conferències sobre Sociolingüística a les Terres de l'Ebre "Llengua, Societat i Futur", porta enguany el títol de "L'escola i la revitalització del català: la llengua a l'aula i al pati". Així aquest nou cicle organitzat conjuntament per l'Antena Cultural Tortosa de la URV, Òmnium, el col·lectiu Som Escola i el Consorci per a la Normalització Lingüística, abordarà la situació de la llengua catalana a l'escola i entre els joves, així com el sentit de la immersió lingüística a les escoles del país, entre altres aspectes. Els organitzadors parteixen de la premissa que no escollim lliurement la llengua amb què ens expressem i comuniquem amb els altres, sinó que la nostra elecció està supeditada a l'entorn. En el cas concret de Catalunya, l'ús del català ve condicionat pel fet que un 20% de la població del país afirma no entendre gens o entendre amb dificultats el català, segons dades de l'Enquesta d'Usos Lingüístics del 2013; o que un 36% diu que no sap parlar-lo gens, ho fa poc o amb dificultats, segons aquesta mateixa enquesta. Això acaba limitant l'ús del català en una societat bilingüe on majoritàriament tothom entén i sap parlar el castellà.

En el marc d'aquest nou cicle sobre Sociolingüística s'han programat un total de cinc conferències que s'impartiran al campus Terres de l'Ebre de la URV, l'últim dijous de mes a les 18:00 hores, excepte la del mes de març que es farà en divendres. La inauguració tindrà lloc el proper dijous, 26 de gener i anirà a càrrec d'Ester Franquesa i Bonet, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i presidenta del Consorci per a la Normalització Lingüística. Mentre que la conferència inaugural la impartirà el doctor Miquel-Àngel Pradilla, professor titular de Fonètica i Fonologia i de Sociolingüística al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i també membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans que farà la presentació de l'informe sobre la situació de la llengua catalana 2015, elaborat per la Xarxa Cruscat i l'Institut d'Estudis Catalans.

La resta de conferències programades són: "El sentit de la immersió lingüística i de la jerarquització lingüística en el sistema educatiu català", a càrrec de Pere Mayans i Balcells, cap del Servei d'Immersió i Acolliment Lingüístics del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya; "La formació en sociolingüística: element clau per entendre actituds i comportaments", a càrrec de Bernat Joan i Marí de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i exsecretari general de Política Lingüística i exdiputat del Parlament Europeu; "Les llengües dins l'aula: una perspectiva longitudinal", a càrrec de Vanessa Bretxa, professora de la Universitat de Barcelona (UB); i finalment, "Usos i percepcions lingüístics de la joventut", a càrrec de Joan Pujolar, professor de la UOC.

Es tracta d'una activitat reconeguda pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que certificarà l'ICE URV per 10 hores. La inscripció per al professorat és en línia en l'oferta formativa de l'ICE. D'altra banda, des de la URV s'expediran certificats d'assistència per a estudiants o tècnics, però cal assistir al menys al 80% de les conferències per obtenir-los. La inscripció és gratuïta i s'ha de fer a través del correu suportantena@urv.cat. Són conferències obertes a tot tipus de públic interessat per la situació de la llengua catalana en la societat, però particularment a professors i estudiants i persones que generin opinió.

La presentació del cicle ha tingut lloc aquesta tarda al campus Terres de l'Ebre de la URV en una roda de premsa en la qual han intervingut la responsable de l'Antena Cultural Tortosa de la URV, Núria Gil; el director del Consorci de Normalització Lingüística a les Terres de l'Ebre, Jordi Duran; Jordi Martí, membre d'Òmnium i del col·lectiu Som Escola; i el regidor de l'Ajuntament de Tortosa Alfredo Ferré. Durant l'acte s'ha destacat una major implicació institucional en l'organització del cicle, ja que s'ha incorporat el departament de Cultura. "En aquesta edició ens hem centrat en un tema més específic com és el del català a l'escola i entre els joves i hem buscat ponents que són especialitzes en aquests temes", ha apuntat Jordi Martí, tot destacant que l'escola per ella no és suficient per normalitzar una llengua però sí una condició necessària i que són els usos lingüístics dels joves d'avui en dia els que definiran l'ús lingüístic del català en el futur.


Roig: “Estem satisfets de que, després de dos anys, el govern ens hagi donat la raó convertint la plaça d’Espanya en una illa de vianants”

Dos anys després d'haver-ho demanat el grup socialista el govern ha convertit la plaça d'Espanya en una zona de vianants, executant la proposta presentada en una moció el gener de 2015. En aquell moment, aprofitant el tancament de la plaça per la pista de gel, es va demanar que es tanqués provisionalment la plaça al trànsit, que hi hagués un procés de participació ciutadana per aconseguir el màxim consens i que finalment es redactés el corresponent projecte de conversió de la plaça en illa de vianants, tal i com es pot veure a la moció que s'adjunta.

"Cal lamentar que, una vegada més, el govern hagi desaprofitat l'oportunitat de fer un procés participatiu de la ciutadania en un tema com aquest" ha manifestat el portaveu socialista.

La proposta presentada pel PSC va ser rebutjada pel govern argumentant, en paraules de la Sra. Roigé, que abans de tancar la plaça s'havia de fer un projecte de remodelació que incorporava el canvi d'ubicació de la font i la restauració de les façanes i que aquesta acció ja estava inclosa al PAM 2011 - 2015.

"Ara es fa a corre cuita, sense projecte, sense participació ciutadana i sense la planificació del PAM 2016 -2019. Com es justifica això?" ha dit Roig, que ha afegit "una vegada més es demostra que el PAM del govern és fum i que no respon a cap planificació coherent."

"Després de 2 anys pensem que aquesta acció és una altra cortina de fum per tapar els fracassos dels contractes municipals com ara el desgavell de les obres del Pont de l'Estat i de les Piscines" ha reblat Roig.

Primera nit de l'oli extaverge a Móra la Nova

16.1.17

L’institut d’ensenyament secundari Julio Antonio de Móra d’Ebre celebra el cinquantenari

La sala d'actes de l'institut d'ensenyament secundari Julio Antonio, de Móra d'Ebre, s'ha omplert avui amb motiu de l'acte de commemoració del 50è aniversari d'aquest centre educatiu, un acte que ha sigut presidit per Meritxell Ruiz, consellera d'Ensenyament de la Generalitat. La comunitat educativa en ple s'ha mobilitzat per tal de celebrat el mig segle de vida d'un institut que al llarg de cinquanta cursos ha vist passar per les seues aules milers d'alumnes de les comarques de la Ribera d'Ebre, el Priorat i la Terra Alta, i centenars de professors d'arreu de l'Estat espanyol.

L'acte s'ha iniciat a les sis de la tarda amb l'actuació del cantautor Èric Vinaixa, fill de Miravet i exalumne de l'institut morenc. Vinaixa ha assegurat que se'n recorda perfectament del nom de tots els professors del centre de la seua època d'estudiant i ha recordat que l'escenari de la sala d'actes de l'institut va ser on va fer les seues primeres actuacions musicals. L'orquestra de corda de l'Escola Municipal de Música i Dansa de Móra d'Ebre, dirigida per un altre exalumne del Julio Antonio, Jaume Fraga, ha compartit amb Vinaixa el protagonisme musical de la commemoració.

El director de l'institut morenc, Joan Salvador Ventura, ha sigut l'encarregat de donar la benvinguda al nombrós públic assistent i ha recordat els inicis del centre, l'any 1966, en unes aules ubicades als locals de l'antiga Organització Juvenil Espanyola (OJE), a l'actual escola Lluís Viñas. El director ha destacat "el constant esperit de treball i superació" que ha caracteritzat el centre de secundària riberenc, la qual cosa l'ha convertit "en un referent de qualitat educativa on s'han materialitzat molts somnis i il·lusions".
Per part dels professorat han intervingut la professora jubilada Conxita Moseguí, que també va ser alumna del centre de la primera promoció en què es va admetre alumnat femení (1967-1968); el professor de l'institut Joaquín Bau de Tortosa, Rubén Vives, que va estar al Julio Antonio durant dotze cursos, set dels quals a l'equip directiu; i Josep Solé Arnal, actual cap d'estudis adjunt, qui ha sigut alumne, pare d'alumna, professor i directiu de l'institut. Solé ha defensat l'ensenyament públic i ha demanat a la consellera Ruiz que la Generalitat inverteixi al màxim en educació com a garantia de futur de la societat.

Per part de l'alumnat, Jaume Banqué, de la primera promoció de l'institut, ha protagonitzat el moment més emotiu de l'acte, amb un discurs que ha hagut d'interrompre en diverses ocasions per l'emoció. Banqué ha recordat que dels cinquanta alumnes de la seua classe només van acabar el batxillerat divuit, després de set cursos seguits d'una modalitat de batxillerat singular-anomenat tècnic, industrial i miner-, d'una revàlida i d'una prova de maduresa final. Coral Vila, alumna de la darrera promoció del Julio Antonio, ha fet un discurs en clau humorística en què ha destacat que durant la seua època al centre s'havia sentit com a casa i ha recomanat als presents de portar els seus fills a estudiar a l'institut morenc perquè "sortiran treballadors i bones persones, tal com vol el director".

Finalment, la presidenta de l'associació de pares i mares d'alumnes, Cristina Jubany, ha garantit que aquesta organització continuarà donant suport a la comunitat educativa i ajudant a tirar endavant un programa d'activitats lúdiques i culturals en benefici de l'alumnat.

En el torn dels representants polítics, Gemma Carim, presidenta del Consell Comarcal i exalumna, ha recordat el seu pas pel centre i ha destacat el paper cohesionador de la gent de la comarca que ha jugat al llarg de mig segle i que continua jugant aquest institut. Per la seua banda, l'alcalde de Móra d'Ebre, Joan Piñol, també exalumne de l'institut, ha intervingut per a agrair la tasca que efectua el centre de secundària en la formació dels morencs i els riberencs del passat, el futur i el present. L'alcalde no s'ha estat de lloar la tasca dels docents, un equip que "s'ha deixat la pell perquè la gent de la Ribera d'Ebre tingui una vàlua important".

Finalment, la consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, ha tancat la celebració, que s'ha allargat gairebé dos hores. Ruiz ha constatat que "aquest institut ha deixat una petjada a generacions de persones" fins al punt que, tret del pont, "deu ser, juntament amb les escoles, el lloc més important de Móra d'Ebre". La consellera ha coincidit amb les intervencions que l'han precedit a assenyalar que l'educació "és la millor inversió que podem fer per a les persones" i ha encoratjat els alumnes a aprofitar l'ensenyament que els brinda el sistema educatiu català i "a retornar a la societat tot allò que us ha donat".

Seguidament, una coral  integrada per alumnes i professors de l'institut han cantat l'himne del cinquantè aniversari, obra de la professora del centre Imma Pena. Els actes s'han iniciat a les cinc de la tarda amb una exposició fotogràfica que fa un repàs als cinquanta anys d'activitat del centre i amb la signatura al llibre d'honor de l'Ajuntament, davant del ple municipal, per part de la consellera.

Entre els presents a la commemoració s'han pogut veure professors i alumnes de totes les èpoques de l'institut, vinguts especialment de diferents poblacions d'arreu del país. L'acte l'ha presentat Adriana Monclús, exalumna.

L'institut deu la seua denominació a l'escultor Antonio Rodríguez Hernández, conegut amb el nom de Julio Antonio (Móra d'Ebre, 1889-Madrid, 1919).
S'està carregant...