18.2.17

El morenc Joan Launes, el flixanco Sánchez Cervelló i el Premi de Narrativa de Vinebre guanyen la Sirga d'Or


El periodista morenc Joan Launes, president de l'associació cultural La Riuada, juntament amb l'historiador de Flix Josep Sánchez Cervelló, van ser guardonats el dia 17 de febrer de 2017 amb el premi Sirga d'Or en la categoria individual. Quant a entitats, el guardó se l'adjudicà el Premi de Narrativa Ribera d'Ebre, de Vinebre. Reconèixer la tasca de persones i entitats envers la comarca de la Ribera d'Ebre és l'objectiu d'aquest premi nascut l'any 1992 i de caràcter biennal.
L'acte de lliurament del premi Sirga d'Or va tindre lloc al Teatre Municipal La Llanterna de Móra d'Ebre sota la presidència del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila; l'alcalde de Móra d'Ebre, Joan Piñol; la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Gemma Carim; i el president del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE), Joan Josep Duran.

Guardonats
Joan Launes i Villagrasa, periodista i activista cultural: nascut a Móra d'Ebre, va iniciar la seva tasca als anys 70, a Ràdio Móra d'Ebre. Amb la incorporació de l'emissora Cadena SER, l'any 1983 va ser cap dels serveis informatius, i l'any 1987 va ser nomenat delegat de Ràdio Móra d'Ebre - SER. Molt vinculat als mitjans de comunicació del territori, també va ser dinamitzador econòmic del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre del 1992 al 2010. Actualment és president de l'Associació Cultural La Riuada de Móra d'Ebre.

Josep Sánchez Cervelló, doctor en Història i catedràtic de la URV: nascut a Flix l'any 1958, és un apassionat de la història i, a més de doctor i catedràtic de la URV, és autor de nombrosos articles i publicacions periòdiques de la Ribera d'Ebre, així com de llibres de referència per entendre la història de la comarca i les Terres de l'Ebre.

Premi de Narrativa Ribera d'Ebre: aquest 2016 el premi ha celebrat la seva 34a edició. A més, és el certamen més antic de les Terres de l'Ebre, un referent cultural arreu dels països catalans, i compta amb una suma de voluntats comarcals: el Consell Comarcal, el CERE i el municipi de Vinebre.

En aquesta ocasió hi van optar quatre persones i quatre entitats representatives del territori i mereixedores d'un reconeixement que organitza el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre amb el suport del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE), del qual formen part com a col·laboradors els ajuntaments de Móra d'Ebre, Flix i Ascó.
A banda dels esmentats, els candidats van ser Josep Casadó i Sònia Franquet, en l'apartat de persones; i les associacions culturals de La Cana de Flix, La Riuada de Móra d'Ebre i Vídeo Ascó Televisió. Tots van ser seleccionats com a finalistes per una comissió electoral creada pel CERE i formada per entitats, administracions locals i persones representatives de la comarca. Un cop seleccionats els finalistes, els encarregats de triar els guanyadors del Sirga d'Or van estar els 400 socis del CERE, veïns de tots els pobles de la Ribera. El recompte es va fer en presència de la Junta Directiva de l'entitat.
El Consell Comarcal és qui atorga el Sirga d'Or als guanyadors, un guardó on hi ha la silueta de la Ribera d'Ebre amb un nus mariner, símbol de la corda que estiraven els sirgadors riu amunt. En la categoria persona és un pin; en la d'entitat, una estatueta sobre una àgata blava que evoca el riu Ebre. Des del 2010 es lliuren en les dues categories.

Joan Launes, Sánchez Cervelló i el Premi de Narrativa de Vinebre guanyen la Sirga d'Or

El morenc Joan Launes, president de l'associació cultural La Riuada, juntament amb l'historiador de Flix Josep Sánchez Cervelló, van ser guardonats el dia 17 de febrer de 2017 amb el premi Sirga d'Or en la categoria individual. Quant a entitats, el guardó se l'adjudicà el Premi de Narrativa Ribera d'Ebre, de Vinebre. Reconèixer la tasca de persones i entitats envers la comarca de la Ribera d'Ebre és l'objectiu d'aquest premi nascut l'any 1992 i de caràcter biennal.

L'acte de lliurament del premi Sirga d'Or va tindre lloc al Teatre Municipal La Llanterna de Móra d'Ebre sota la presidència del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila; l'alcalde de Móra d'Ebre, Joan Piñol; la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Gemma Carim; i el president del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE), Joan Josep Duran.

Guardonats

Joan Launes i Villagrasa, periodista i activista cultural: nascut a Móra d'Ebre, va iniciar la seva tasca als anys 70, a Ràdio Móra d'Ebre. Amb la incorporació de l'emissora Cadena SER, l'any 1983 va ser cap dels serveis informatius, i l'any 1987 va ser nomenat delegat de Ràdio Móra d'Ebre - SER. Molt vinculat als mitjans de comunicació del territori, també va ser dinamitzador econòmic del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre del 1992 al 2010. Actualment és president de l'Associació Cultural La Riuada de Móra d'Ebre.

Josep Sánchez Cervelló, doctor en Història i catedràtic de la URV: nascut a Flix l'any 1958, és un apassionat de la història i, a més de doctor i catedràtic de la URV, és autor de nombrosos articles i publicacions periòdiques de la Ribera d'Ebre, així com de llibres de referència per entendre la història de la comarca i les Terres de l'Ebre.

Premi de Narrativa Ribera d'Ebre: aquest 2016 el premi ha celebrat la seva 34a edició. A més, és el certamen més antic de les Terres de l'Ebre, un referent cultural arreu dels països catalans, i compta amb una suma de voluntats comarcals: el Consell Comarcal, el CERE i el municipi de Vinebre.

En aquesta ocasió hi van optar quatre persones i quatre entitats representatives del territori i mereixedores d'un reconeixement que organitza el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre amb el suport del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE), del qual formen part com a col·laboradors els ajuntaments de Móra d'Ebre, Flix i Ascó.

A banda dels esmentats, els candidats van ser Josep Casadó i Sònia Franquet, en l'apartat de persones; i les associacions culturals de La Cana de Flix, La Riuada de Móra d'Ebre i Vídeo Ascó Televisió. Tots van ser seleccionats com a finalistes per una comissió electoral creada pel CERE i formada per entitats, administracions locals i persones representatives de la comarca. Un cop seleccionats els finalistes, els encarregats de triar els guanyadors del Sirga d'Or van estar els 400 socis del CERE, veïns de tots els pobles de la Ribera. El recompte es va fer en presència de la Junta Directiva de l'entitat.

El Consell Comarcal és qui atorga el Sirga d'Or als guanyadors, un guardó on hi ha la silueta de la Ribera d'Ebre amb un nus mariner, símbol de la corda que estiraven els sirgadors riu amunt. En la categoria persona és un pin; en la d'entitat, una estatueta sobre una àgata blava que evoca el riu Ebre. Des del 2010 es lliuren en les dues categories.

17.2.17

Aubà: ‘Estem convençuts que el Congrés aprovarà una ponència específica per assignar un valor cadastral just a les construccions en sòl rústic’

El diputat al Congrés, Xavier Eritja, els senadors, Miquel Aubà i Miquel Àngel Estradé, i el portaveu del Grup Polític d'Esquerra Republicana a la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, han presentat aquest matí les accions que emprendrà el partit respecte de la regularització cadastral de l'assignació del valor de les construccions rústiques, agrícoles, ramaderes i forestals, per tal que no s'equiparin aquestes al valor cadastral urbà vigent a cada municipi.
 
Aubà ha volgut incidir en el fet que l'actual aplicació que es fa, complint la llei 16/2012, de l'IBI de la rústica; 'fa trontollar la continuïtat  i l'estabilitat de l'activitat agrícola i ramadera, i posa en risc un sector que és estratègic i que veu incrementat el seu patrimoni personal d'una manera irreal fet que els suposa un nou valor patrimonial a la declaració de la Renda i, en conseqüència, acaba afectant a aspectes com, per exemple, la petició d'ajuts i de beques d'estudi per als seus fills'.
 
El senador ebrenc s'ha referit a la moció que Esquerra Republicana va presentar davant la Cambra alta fa uns mesos i que va comptar amb el suport de tots els grups polítics excepte el Partit Popular. 'Aquesta primera presentació al Senat va obligar a tots els partits a posicionar-se i la propera setmana la defensarem al Congrés on estem convençuts seguirà el seu tràmit parlamentari i s'aprovarà la constitució d'una ponència específica que reguli l'assignació del valor cadastral aplicable a les construccions sobre sòl rústic indispensables per al desenvolupament d'activitats agrícoles, ramaderes i forestals'
 
Xavier Eritja ha volgut posar de manifest que darrera de tot aquest procés en seu parlamentària, que ell serà el responsable de defensar, hi ha un llarg recorregut que arranca de 'la implicació dels nostres alcaldes i regidors que van recollir les inquietuds de la pròpia població, les van traslladar als òrgans supramunicipals i van fer que tots el partit es posés en marxa per treballar amb l'objectiu comú de que l'estat espanyol implementés un procediment just i específic per valorar la rústica i evitar nous greuges i perjudicis per a un sector agrícola i ramader, ja castigat de per sí'.
 
El diputat lleidatà ha volgut deixar clar que 'a part de la nostra responsabilitat més política en el procés de desconnexió, aquest és un reflex de la forma de treballar i de defensar els interessos de la ciutadania d'Esquerra Republicana'. 'Mentre encara formem part de l'estat espanyol, el nostre deure, es donar solució als problemes del dia a dia de la seva població', ha reblat.

El Consell Nacional de Caça posa sobre la taula les mesures que s'aplicaran en la nova temporada


Moment del Consell de Caça de Catalunya avui a Manresa
Moment del Consell de Caça de Catalunya avui a Manresa

Equilibrar l'ecosistema i controlar les sobrepoblacions d'animals cinegètics és l'eix principal del Pla de prevenció de danys que està desenvolupant el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i que s'ha presentat avui al Consell Nacional de Caça, celebrat a Manresa, on s'ha presentat també la nova temporada de caça 2017-2018.
 
La directora general de Forests, Montse Barniol, ha presidit aquesta reunió on ha aprofitat per exposar les mesures concretes que s'estan implementant del Pla de prevenció. En concret, ha destacat la millora del sistema de les autoritzacions i comunicacions de caça que es donen a nivell territorial per controlar les poblacions de fauna cinegètica, l'increment de mesures per  garantir el seguiment i el control de la sanitat animal  i el decret de comercialització de carn de caça, entre d'altres.
 
El Consell Nacional de Caça d'avui ha començat amb unes paraules de reconeixement per la feina feta pel cos d'Agents Rurals i la memòria pels dos agents morts el passat 21 de gener. La directora ha agraït a tothom les mostres d'afecte que han enviat i encoratjat a tothom a "continuar treballant conjuntament com es fa ja en molts casos de manera satisfactòria".
 
El Consell Nacional de Caça està format per representants del Departament d'Agricultura i altres administracions, de la Federació de Caça de Catalunya, societats de caçadors, associacions i federacions agràries,  entitats ecologistes i membres de l'àmbit universitari entre d'altres. En el marc d'aquesta reunió del  Consell es debat cada any la que ha de ser la resolució que fixa les condicions per a la nova temporada de caça que es publica durant el mes d'abril.
 
Més agilitat en les autoritzacions i nou rècord de captures de senglars
 
Una de les accions contemplades i objectiu del Pla de prevenció dels danys i els riscos originats per la fauna cinegètica és la millora de la gestió. D'aquesta manera, des del Departament s'ha millorat, agilitzat  i simplificant els sistemes que permeten una gestió cinegètica més eficaç. Actualment s'estan donant anualment, fora de la temporada de caça, unes 7.000 autoritzacions per a controlar els danys que originen determinades espècies.  Totes aquestes actuacions han tornat a produir un increment de les captures de senglar anuals que es calcula en uns 60.000 exemplars. D'aquests senglars, uns 50.000 es capturen  en la temporada de caça, que va d'inicis de setembre i l'últim diumenge de març, i la resta a través d'autoritzacions excepcionals. En tot aquest control poblacional s'ha comptat amb l'esforç del col·lectiu de caçadors i la implicació dels pagesos.
 
 
En marxa el nou decret sobre la comercialització de carn  de Caça
 
El Departaments d'Agricultura i de Salut estan preparant una nova normativa que regularà la comercialització de la carn de caça per garantir la seguretat i fomentar-ne el consum. A l'espera de que entri en vigor la nova normativa que ha estat consensuada amb els sectors implicats,  i que estableix  també els requisits sanitaris de recollida, avui s'ha explicat als assistents al Consell Nacional l'obligatorietat per a la propera temporada de transportar senceres les captures que es comercialitzen fins als establiments de recollida de carn sense realitzar cap manipulació prèvia dels animals. D'aquesta manera s'evitarà l'abandonament de despulles o vísceres de senglars i altres espècies cinegètiques que poden tenir efectes important en la transmissió i l'increment de la triquinosi entre aquests animals i altres espècies salvatges.
 
Per facilitar aquesta gestió, i perquè no representi una sobrecarrega pels caçadors, el Departament d'Agricultura col·locarà contenidors especials instal·lats en els mateixos punts logístics autoritzats de recollida de la carn de caça.
 

Roig: “el govern hauria de demanar disculpes per la seva prepotència i mala praxis en relació a la moció d’adhesió a la Ruta Europea del Modernisme”


Volem posar de manifest que qui no va llegir la documentació del ple del 6 d'octubre de 2014 va ser l'equip de govern, mentre que el partit socialista si que ho ha fet

A data d'avui, havent transcorregut el termini de 4 dies que té el govern per respondre a les sol·licituds de documentació dels càrrecs electes, tal i com ha recordat el Síndic de Greuges a l'alcalde en diverses ocasions, i no havent rebut cap resposta hem tornat a presentar un nou escrit demanant al govern que se'ns faciliti el "DE20142000 Incoar expedient per a declarar el cementiri de St. Llàtzer com a bé d"

Recordem que en el passat ple del mes de febrer de l'Ajuntament de Tortosa, el govern va intentar ridiculitzar el nostre partit defensant que la proposta d'adhesió a la Ruta Europea del Modernisme, presentada en forma de moció pel grup socialista, ja havia estat informada en el ple del 6 d'octubre de 2014 en el decret DE20142000.

Aquest fet no és cert i el grup socialista va posar de manifest que ni a l'acta de la sessió ni a l'expedient del ple hi constava aquest tema ja que l'única descripció que apareixia era el decret DE20142000 Incoar expedient per a declarar el cementiri de St. Llàtzer com a bé d i per tant, per tal d'esclarir aquesta situació, el passat dijous 9 de febrer de 2017, el nostre grup va presentar un escrit al registre per tal de que ens facilitessin una còpia del decret 20142000 que, a data d'avui, no ha estat contestada.

El portaveu socialista, Enric Roig, ha manifestat que "davant d'aquesta errada el govern ha de demanar disculpes públicament per la seva actitud davant la feina de l'oposició i no limitar-se a emetre un comunicat en que assenyala que el decret d'adhesió existeix, cosa que no qüestionem, i que es tracta d'un possible error administratiu, però de moment, com es pot veure, no en tenim cap més informació. Amb tot, el que ha quedat patent és que qui no va llegir allò que anava al ple va ser el govern, mentre que si que ho havia fet el nostre partit. Roig ha afegit que "volem aclarir què ha passat perquè pensem que si no existeix aquest decret que fa referència al cementiri es tractaria d'un fet molt greu. Quina és la veritat?" .

Presentació del llibre 'Rèptils i amfibis a la Terra Alta. Una aproximació a l'herpetologia meridional'

Este dissabte 18 de febrer, a les 19.00h, la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa acollirà l'acte de presentació del llibre 'Rèptils i amfibis a la Terra Alta. Una aproximació a l'herpetologia meridional', d'Anna Maria Garcia Codina i Joaquim Garcia Codina

Presentació del web de "Tres territoris, una mateixa terra" a la seu de la Comarca del Matarranya

El dia 23 de febrer, a les 10.00 h, tindrà lloc a la seu de la Comarca del Matarranya, a Vall-de-roures, l'acte de presentació del web de promoció de la marca turística "Tres territoris, una mateixa terra", integrada per la Terra Alta, el Matarranya i Morella. Hi assistiran el president de la Comarca del Matarranya, Rafael Marí; el president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz, i l'alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés.

El conseller de Cultura inaugura la Ruta de les Bruixes, un recorregut a Arnes pels escenaris de la novel·la de David Martí

El conseller de Cultura, Santi Vila, assistirà demà, dissabte 18 de febrer, a l'acte d'inauguració de l'anomenada Ruta de les Bruixes, que tindrà lloc a partir de les 12 hores a la localitat d'Arnes, a la comarca de la Terra Alta.

La Ruta de les Bruixes és un recorregut cultural inspirat en la novel·la Les bruixes d'Arnes, escrita per David Martí, que permetrà conèixer algun dels escenaris més representatius d'aquesta obra.

El llibre s'inspira en una llegenda local que explica que, al segle XVI, en Joan Malet, el primer caçador de bruixes conegut de la història de Catalunya, va començar la seva macabra carrera a Arnes, acusant de bruixeria una nissaga familiar de dones.

16.2.17

Representació de l'obra de teatre 'Bladé, de la Ribera a Mèxic' a Móra d'Ebre

L'Ajuntament comunica que diumenge 19 de febrer, a les 18.00 h, al Castell de Móra d'Ebre, tindrà lloc la representació de l'obra de teatre 'Bladé, de la Ribera a Mèxic', en el marc de la gira "Assaig Obert d'Endins" Art.Entrada gratuïta.

L'Agència de Residus destina 7,5 milions d'euros el 2017 a projectes de prevenció i foment del reciclatge i d'economia circular

La convocatòria d'aquest any inclou una línia per a la implantació de deixalleries per al tractament dels residus municipals.
El consell de direcció de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha aprovat avui destinar 7,5 milions d'euros a ajuts per a projectes de prevenció i foment del reciclatge i d'economia circular. Aquest 2017, a més, es recupera la línia de subvencions per a la implantació de deixalleries. L'any 2016 es van subvencionar projectes per un import 6,5 milions. Gairebé la meitat de les subvencions atorgades es van destinar a la promoció de la recollida selectiva de la fracció orgànica i a la utilització d'àrids reciclats en la construcció. A nivell territorial, més de dues terceres parts dels projectes es van realitzar a la regió metropolitana de Barcelona, a les Terres de l'Ebre i a les de Lleida.
 
Per al 2017 s'obriran 5 línies d'ajuts. Per a l'execució de projectes de prevenció, preparació per a la reutilització i reciclatge de residus industrials hi ha una partida d'1 milió d'euros. Per al foment de l'economia circular, també 1 milió. Per a projectes de prevenció i preparació per a la reutilització de residus municipals hi ha 1,5 milions amb la distribució següent: 900.000 euros per a les subvencions sol·licitades pels ens locals i 600.000 per a les subvencions sol·licitades per les entitats sense ànim de lucre i universitats. Per a projectes de foment de la recollida selectiva de la fracció orgànica, 2 milions. I Per a la implantació de deixalleries per al tractament de residus municipals, 2 milions més.
 
6,5 milions euros l'any 2016
 
L'any passat l'ARC va destinar 6,5 milions a diferents ajuts. Del total, gairebé 2 milions d'euros es van destinar al foment de la recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus municipals. L'altra línia amb més import, 1,2 milions d'euros, va ser per al foment de la promoció d'àrids reciclats dels residus de la construcció en obres realitzades per ajuntaments. La majoria dels programes subvencionats van ser per a la millora de camins.
 
Els ajuts per a projectes de prevenció i preparació per a la reutilització de residus municipals, dirigits a ens locals i a entitats sense ànim de lucre i universitats, van tenir un import d'1,4 milions. Aquests ajuts tenen com a finalitat contribuir a assolir una gestió més sostenible i un estalvi de recursos naturals. Les prioritats temàtiques subvencionades van ser la prevenció del malbaratament alimentari, el foment de la reutilització de recursos i l'elaboració d'estudis de pagament per generació i la seva implantació.
 
Prevenció dels residus al llarg del cicle de vida
 
Finalment, i pel que fa als ajuts per al foment de l'economia circular, es van  valorar tant projectes d'implementació en el mercat de nous productes o serveis com l'estudi i prova de prototips en projectes com la reutilització de productes o l'ecodisseny de productes o serveis que promouen la prevenció dels residus al llarg del cicle de vida. L'any 2016 es van destinar ajuts per valor de 942.000 euros.
 
En el camp dels projectes de millora de la gestió de residus en el teixit industrial, l'ARC va destinar 1 milió d'euros a iniciatives industrials que permetran la prevenció, la preparació per a la reutilització i el reciclatge de residus industrials, evitant d'aquesta forma el destí final cap a l'abocador.
 
Subvencions per demarcacions
 
A la regió metropolitana de Barcelona s'han subvencionat projectes per valor de 2,2 milions d'euros, entre els quals destaca l'ecodisseny de lluminària amb polipropilè reciclat, de l'empresa Lorefar; el pretractament per augmentar la recuperació de metalls d'alt valor afegit a partir de plaques de circuits impresos, de Comercial Riba Farré;  l'actualització del Pla Local de Prevenció de Residus (PLP) i espai d'autoreparació, de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat); el projecte executiu per a la implantació de Pagament per Generació (PXG) a Tiana (Maresme); el projecte Fes renéixer la teva bicicleta, de l'entitat Formació i Treball Fundació Privada; i la campanya de reducció del malbaratament alimentari als hotels, de la Fundació per a la prevenció dels residus i el consum responsable, entre d'altres. En l'àmbit de la recollida selectiva de fracció orgànica destaquen projectes com el de la Mancomunitat Penedès-Garraf, que permetrà avançar en la millora d'aquesta recollida.
 
Al Camp de Tarragona s'hi han destinat 192.000 euros. Entre els projectes subvencionats n'hi ha un de valorització de residus de tortons de filtració generats en la fabricació de resines d'ABS per aconseguir un material apte per a la transformació del plàstic, d'Elix Polymers; un altre de preparació per a la reutilització a la deixalleria de l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp); i la redacció del PLP i implantació del PXG a Riudecanyes (Baix Camp), entre d'altres. A nivell de la recollida de fracció orgànica destaca en aquesta demarcació el Consell Comarcal del Baix Camp, que avança en la millora de la seva implantació.
 
A les comarques de Girona s'han subvencionat projectes per valor de 964.000 euros. Destaca, entre d'altres, un projecte d'ecodisseny realitzat conjuntament entre diversos actors de la cadena de valor del sector carni per desenvolupar un envàs de plàstic d'un sol material, millorant així la reciclabilitat dels envasos del sector, d'Innovac; el reciclatge de materials procedents des desballestament de matalassos fora d'ús per poder-los reintroduir a la cadena de valor, de Masias Maquinaria; la redacció del PLP i la primera fase del projecte de reutilització a la deixalleria municipal de l'Ajuntament de Llagostera (Gironès); la implantació d'un sistema de pagament per generació de l'Ajuntament de Vilablareix (Gironès); i el projecte de reutilització de productes en el mercat de segona mà, de Tècniques i Recuperació del Gironès. A nivell de recollida selectiva de la fracció orgànica destaquen les noves implantacions i foment de l'autocompostatge que duran a terme els Consells Comarcals del Gironès i de l'Alt Empordà.
 
A les Terres de l'Ebre s'hi han destinat 107.000 euros. Entre els projectes subvencionats destaca el de reutilització a la segona volta: posem mans a l'obra, de l'Associació Segona Volta.
 
A la Catalunya Central s'han concedit ajuts per valor de 708.000 euros, entre els quals, la posada en funcionament d'un centre operatiu per oferir el servei de simbiosi industrial a empresaris del polígon de Bufalvent, de Manresa (Bages); un nou procés per a la valorització del residu lleuger de la fragmentació de vehicles fora d'ús  com a combustible derivat de residus (CDR), mitjançant processos de separació mecànica, de Fragnor, S.L.; i la implantació del porta a porta amb posterior pagament per generació a l'Ajuntament de Súria (Bages). En l'àmbit de la recollida selectiva de fracció orgànica cal destacar les millores en aquesta recollida del Consell Comarcal de l'Anoia i, a nivell municipal, de l'Ajuntament de Navarcles (Bages).
 
A les Terres de Lleida s'han subvencionat projectes per valor d'1,1 milions d'euros. Destaquen la preparació per a la reutilització dels residus de demolició de ferms bituminosos per utilitzar-los novament en capes de trànsit construïdes amb noves mescles tèbies o en fred, de Benito Arno e Hijos; un projecte de prevenció, reutilització i lluita contra el malbaratament al Pla d'Urgell, impulsat pel Consell Comarcal; i un de lluita contra el malbaratament alimentari i foment de la reutilització de recursos a la Universitat de Lleida. Pel que fa a la recollida selectiva de fracció orgànica destaquen els projectes de millora que impulsaran el Consell Comarcal del Segrià i el Consorci de Residus de l'Urgell.
 
A l'Alt Pirineu s'hi han destinat 157.000 euros. Alguns dels projectes més destacats han estat l'elaboració del PLP i l'aplicació de diverses accions a la Mancomunitat de Recollida d'Escombraries de l'Urgellet i un de prevenció i preparació per a la reutilització de residus municipals al Pallars Jussà. En l'àmbit de la recollida selectiva de la fracció orgànica, la Mancomunitat d'Escombraries de l'Urgellet impulsarà iniciatives en aquest camp, adreçades a fomentar l'economia circular d'aquesta fracció.