 |
Logotip de la Terres de l'Ebre Reserva de la Bisofera |
El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, acompanyat del delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, del director general del Medi Natural i Biodiversitat, Antoni Trasobares, i del director dels Serveis Territorials a les Terres de l'Ebre, Pere Vidal, ha presidit, juntament amb José Luis Mora, president de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa i encarregat de moderar la taula, la segona reunió del Consell Consultiu de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre.
A la reunió d'aquesta tarda, s'han presentat les condicions d'ús i el logotip de la marca Terres de l'Ebre Reserva de la Biosfera a fi de poder-la promocionar i difondre, tant al territori de les Terres de l'Ebre com en l'exterior, per circuits tradicionals o mitjançant l'ús de les noves tecnologies, els recursos locals, productes, béns i serveis, especialment els agroalimentaris, els artesanals i els de promoció turística amb finalitats culturals i recreatives, que potenciïn les activitats econòmiques tradicionals i la nova economia social en el marc de la sostenibilitat territorial.
El conseller s'ha mostrat satisfet amb la creació de la marca de la Reserva, i ha deixat clar que "s'ha complert el compromís d'establir un reglament per als productes més demanats de la zona: l'oli, l'arròs, la fruita dolça, l'horta, els cítrics, els fruits secs, els vins, els ous, la mel, els carnis, la pesca, els bivalves i l'artesania alimentària i la no alimentària, i també les condicions que han de complir allotjaments, restaurants, centres d'interpretació i serveis turístics de la Reserva."
Segons el reglament, podran acollir-se a la utilització de la marca els productes, béns o serveis que compleixin els requisits següents:
• Estar elaborats, obtenir-se o realitzar-se dins de la zona de la RBTE i la seva àrea d'influència.
• Incorporar al contingut de la memòria una justificació específica de les raons per les quals considera que el producte, bé o servei és mereixedor de la concessió de l'ús de la marca.
El Comitè Avaluador de la Marca, a la vista de la memòria, valorarà les raons exposades i n'emetrà informe. En aquest informe proposarà, si escau, els compromisos addicionals que haurà de complir la persona sol·licitant.
D'aquesta manera, ha explicat Pelegrí, "la marca garantirà que s'aporti valor afegit als productes i que sigui una marca generalista però que en aquest procés no perdi ni valor ni imatge. A més, també s'exigirà a aquells qui en vulguin fer ús el seu compromís territorial, ambiental i social".
El conseller d'Agricultura també ha matisat que si algú fa un mal ús de la marca "el reglament també inclou mecanismes per a la seva protecció, a fi que la marca no sigui devaluada".
La presentació de sol·licituds es podrà fer personalment als consells comarcals del Montsià, del Baix Ebre, de la Ribera d'Ebre i de la Terra Alta i a les seus de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa, o bé mitjançant Internet.
El dret d'ús de la marca i logotip Terres de l'Ebre Reserva de la Biosfera tindrà una durada limitada a tres anys.
El COPATE, un nou model de gestió
Un altre dels punts de l'ordre del dia abordats a la reunió ha estat el nou model de Governança. Es tracta d'un ens legal que s'encarrega de la gestió de l'Ebrebiosfera: el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre (COPATE), format per 4 consells comarcals, ajuntaments i diversos departaments de la Generalitat i la Diputació de Tarragona com a organismes associats. Aquest ens fusiona 5 consorcis i compta amb 5 àrees: Residus, Tècnica, Sanejament, Medi Natural i Reserva de la Biosfera. Aquesta àrea de Reserva de la Biosfera compta amb un reglament propi que és el model de Governança aprovat en l'anterior reunió del Consell Consultiu.
En relació amb el COPATE, Pelegrí ha remarcat que amb la seva creació "hem guanyat un ens molt més eficient pel que fa al compliment dels objectius del consorci, amb el qual s'estalviaran molts recursos i s'aconseguirà una millor coordinació de les accions de totes les administracions implicades".
El conseller també ha assegurat que el nou consorci és "un òrgan contemporani, que permetrà una implantació molt territorial a les quatre comarques de les Terres de l'Ebre, idea molt en la línia del que demana el programa MAB de l'UNESCO, que considera molt important la implicació del territori mitjançant processos de participació que es promoguin de baix cap a dalt i no a la inversa".
Sobre el Pla d'acció
En la reunió del Consell d'avui, també s'ha explicat que des de març de 2014, quan es van constituir les comissions de treball, fins ara s'han mantingut 3 reunions per anar definint les accions que s'hauran de tenir en compte en l'estratègia del futur Pla d'acció. A hores d'ara, encara hi ha dues sessions més pendents, que es convocaran abans del pròxim mes de març, en què s'acabarà de recollir més aportacions per poder presentar el Pla definitiu amb vistes al mes de maig. Un Pla d'acció que un cop aprovat tindrà una durada de 5 anys.
Josep Maria Pelegrí ha recordat que els objectius i les accions que es vulguin dur a terme han de ser promoguts per les persones interessades mateixes. Per això ha volgut fer una crida i ha demanat "ser ambiciosos, crear una xarxa amb altres reserves, que s'exportin i s'importin iniciatives i accions i, per tant, es construeixi una economia productiva sostenible".
També ha dit que espera que el Pla estratègic, que en aquests moments es troba en procés d'elaboració, sigui "sòlid, amb una missió molt clara i ben alineat tant amb les polítiques i els instruments més locals com amb els més globals, com l'Horizon 2020."