11/09/2014

Presentacióde "La Filla del farer"

El proper dijous 13 de novembre a les 19:00h al Museu del Port de Tarragona Presentem el documental "La Filla del farer" una producció de Sègula Films.

Refugi 2 del moll de costa del Port de Tarragona.

Intervindran els fills i els nets del darrer farer del far habitat de Buda.

Helena Garrigós Cabezas, Antonio Cabezas Azuara, Alfred Vallès Cabezas i Mario Pons Múria, director del curtmetrage in memoriam Manolita Cabezas Azuara. Modera Mercè Toldrà. Directora del Museu del Port de Tarragona.

La presentació del documental comptarà amb l'actuació de "Los Sirgadors" autors de la banda sonora presentant el single "Estel Cremant".

El mes de novembre de 2014, es celebra l'efemèride dels 150 anys de la construcció dels primers fars de l'Ebre, el far de Buda, el far del Fangar i el conservat al Port de Tarragona des del 1987, el far de la Illa de la Banya, l'actual Museu de fars de la Província de Tarragona que fa deu anys.

El Curtmetratge Documental "la Filla del farer" és  una producció de Sègula Films amb el suport del Port de Tarragona, l'Ajuntament de Sant Jaume d'Enveja, l'Ajuntament de l'Ampolla, la Diputació de Tarragona, el Museu de les Terres de l'Ebre i la col·laboració del Departament de Cultura del Generalitat de Catalunya i l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre.

 

Sinopsi

Helena descobreix un extens arxiu familiar, imatges del desaparegut ofici de Torrer de fars, representat pel seu avi, l'Alfredo Cabezas Martos.

Els primers fars del Delta de l'Ebre formen part dels records dels últims habitants del far de Buda. Manolita, junt amb el seu germà Antonio, rememoren un passat mític dins l'inconscient col·lectiu d'un territori que s'enfonsa lentament dins la mar.

Iniciem un viatge en el temps des dels records d'una anciana de 83 anys, cap a les vivències d'una nena que viu en un entorn salvatge flanquejat per les llums del Delta de l'Ebre on va viure els moments més feliços de la seva vida, també els més tràgics.


TRACTAMENT 

Com a últim vestigi físic dels fars, el far de Banya (Conservat al port de Tarragona) amaga una història fascinant pel que fa a la vida personal dels faroners i les seves famílies, el seu dia a dia apartats en llocs remots, inhòspits i perillosos com ho són encara les goles de l'Ebre.

L'estructura d'acer del far de la Banya, és icona de la història del projecte d'enllumenat del litoral de l'Estat (1847) i del Cos de Torrers de Far. "La filla del Farer" de Buda, l'anciana Manolita Cabezas Azuara, junt amb el seu germà Antonio, són uns testimonis valuosíssims per entendre la importància estratègica dels fars del l'Ebre en el context mediterrani, amb el far de Buda com el màxim exponent simbòlic desaparegut.

Conrado Vallès Sancho, gendre del faroner, va ser l'encarregat de fer les fotografies que van immortalitzar els últims dies del far habitat de la Illa Buda, sense saber-ho és va transformar en el reporter gràfic del passat esplendorós de les Goles de l'Ebre. Alfredo Vallès, nebot de Manolita, conserva la càmera amb la que es van fer les fotografies, unes imatges que ens fiquen en situació per encarar cadascuna de les temàtiques que giren a l'entorn de l'ofici de "Torrer de Fars":

La construcció de les primeres senyals marítimes de la Península Ibèrica, la creació de del Cos de torres de fars i els seus reglaments. El sistema de cabotatge dels navegants de principi del segle XX, L'encesa i l'apagada del far. La mecànica de llanterna, el seu manteniment. L'Avituallament, els sistemes òptics de senyals marítimes. El compliment de les anotacions al llibres de servei. La infància, l'educació, els llamps, els temporals, la salut al far. El salvament d'accidentats, accions per assegurar l'enllumenat durant les tempestes. La freqüència lumínica de cada far i el seu significat, l'aïllament dels torrers i les seves famílies, les sagues de torrers de fars. La perillositat de les goles de l'Ebre, les corrents, els bancs de sorra canviants. La convivència al far amb els fenòmens socials del seu entorn: la Guerra Civil Espanyola.

El 18 de Juliol de 1936, s'ordena l'apagada de les llums del fars a l'Estat Espanyol. Segons la Manolita: "Als fars va passar els moments més feliços de la nostra vida, també els més tristos". A l'Abril del 1938, quan Franco trenca el Front d'Aragó, l'exèrcit de la República fuig en desbandada cap a la banda esquerra de l'Ebre. El General Enrique Lister mana dinamitar els ponts del riu a Móra d'Ebre i Tortosa, també  destruir el far de la illa de Buda pel seu valor estratègic. El 21 d'abril, la família cabezas és obligada a sortir de casa, de matinada. "Els sodats tenien ordre de cremar el far, van amerar els matalassos de les habitacions amb el petroli que alimentava la llanterna... dos bombes de ma van fer la resta… quan em vaig tornar a girar les flames ja sortien per les finestres".

Tot i així la torre metàl·lica de Buda va resistir 23 anys més en peu, fins la nit de Nadal del 1961, quan un fort temporal de llevant va acabar de desestabilitzar a base del far i va caure definitvament al mar.

La nit de nadal de 2011, es celebraren els 50 anys de la desaparició del far més mític de la Província de Tarragona, el far de Buda (1864-1961), pare del far de la Banya, conservat al Port de Tarragona, actual Museu de fars de la Província.

150 anys després de la seva construcció, la desaparició de la llum dels fars de l'Ebre és una gran metàfora de la desaparició dels valors democràtics del nostre país, també de la subsidència i la regressió que poc a poc va fent desareixer el Delta.

 

Fitxa Tècnica:

Guió, direcció i producció: Mario Pons Múria.

Fotografia: Alex Garcia - Mario Pons

Post-producció: Guillermo Cobo.

Disseny Gràfic: David Ballús.

Banda sonora original: Los Sirgadors.

 

Intervenen:

Manolita Cabezas Azuara.

Helena Garrigós Cabezas.

Antonio Cabezas Azuara.

Alfred Vallès Cabezas.


Arxius: 

Arxiu Familia Cabezas Martos.

Arxiu Museu de les Terres de l'Ebre.

Arxiu Comarcal del Baix Ebre.

Arxiu del Port de Tarragona.






JOAQUIM BUJ ALFARA escribió:

Bona nit, Mario.
Espero la nota de prrmsa i ordeno una mica les idees que m'has comentat per telèfon, quan ho tingue si tinc algun dubte te truco o envio mail, si et sembla bé.
Pensa d'enviar-me unes quantes fotos i, si ho consideres adient, algun peu de foto de les mateixes,
Moltes gracies.
Joaquim.