Els estudis informatiu i d'impacte ambiental de la futura carretera entre Riba-roja
d'Ebre (Ribera d'Ebre), Almatret i la Granja d'Escarp (Segrià), han iniciat el seu
període d'exposició pública. Aquest nou pas en el procés és resultat del consens assolit per part dels tres municipis afectats a l'hora de decidir el traçat. I és que la manca d'un acord en el recorregut de la carretera era el factor determinant que impedia des del Departament de Territori i Sostenibilitat emprendre qualsevol acció per avançar en el projecte.
Aquest és el segon estudi informatiu i el segon estudi ambiental que presenta la
Generalitat, i és fruit d'aquest consens aconseguit entre els tres municipis després de nombroses reunions de treball. Cal recordar que ja fa tres anys que els ajuntaments afectats defensen un traçat acordat davant la Direcció general d'Infraestructures de Mobilitat Terrestre.
Satisfacció dels alcaldes
Els alcaldes de Riba-roja d'Ebre, Antonio Suárez, d'Almatret, Jesús Quiroga, i de la Granja d'Escarp, Manel Josep Solé Agustí, han mostrat la seva satisfacció avui per l'impuls que s'està donant al projecte. Recordem que aquesta carretera és una demanda històrica que es remunta als temps de la 2a República, als anys 30 del segle passat. La nova carretera suposarà la solució a la manca de comunicacions viàries que pateixen des de fa temps aquests municipis, que els situa en un cul de sac.
La carretera, a més, forma part del Pla d'Evacuació Nuclear de Tarragona (PENTA). El 1997, de fet, es va inaugurar a Riba-roja d'Ebre un gran pont de formigó per salvar el riu i connectar el poble amb la carretereta, que havia de suposar una sortida al nord en cas d'accident nuclear. 17 anys després, però, la realitat és que el pont de Riba-roja d'Ebre continua connectat a un camí de terra.
Noves perspectives econòmiques
La carretera suposaria també obrir noves perspectives econòmiques a la zona, doncs permetria la comunicació de Riba-roja d'Ebre amb terres lleidatanes i amb la AP2, mentre que per als pobles del Segrià suposaria incrementar aquesta permeabilitat amb les comarques de l'Ebre.
El traçat consensuat, 10 milions d'euros més econòmic
Els estudis informatiu i ambiental presenten dues alternatives de traçat, la primera de les quals és la consensuada pels tres municipis. En ambdós casos es tracta d'una carretera comarcal convencional, amb dos carrils de circulació, amb calçada de 7 metres i mig metre de voral per costat.
Pel que fa l'alternativa 1 de traçat, el consensuat, preveu un recorregut de 27,08
quilòmetres (amb els trams A1 + 2 + 3B), i té un pressupost estimat de de
40.209.972,78€. L'alternativa 2 preveu 33,2 quilòmetres de traçat (trams B1 +2 +3A), i suposaria un cost d'uns 50.796.806,02€.
Un cop esgotat el període de dos mesos d'exposició pública dels estudis informatiu i d'impacte ambiental, quedarà la redacció del projecte definitiu, l'aprovació del projecte executiu, la licitació de les obres i la seva execució. Malgrat no comptar amb terminis tancats, els alcaldes estan convençuts que el projecte avança lent però segur gràcies al consens aconseguit i la força que això suposa a l'hora de defensar-lo davant del Departament de Territori i Sostenibilitat.
d'Ebre (Ribera d'Ebre), Almatret i la Granja d'Escarp (Segrià), han iniciat el seu
període d'exposició pública. Aquest nou pas en el procés és resultat del consens assolit per part dels tres municipis afectats a l'hora de decidir el traçat. I és que la manca d'un acord en el recorregut de la carretera era el factor determinant que impedia des del Departament de Territori i Sostenibilitat emprendre qualsevol acció per avançar en el projecte.
Aquest és el segon estudi informatiu i el segon estudi ambiental que presenta la
Generalitat, i és fruit d'aquest consens aconseguit entre els tres municipis després de nombroses reunions de treball. Cal recordar que ja fa tres anys que els ajuntaments afectats defensen un traçat acordat davant la Direcció general d'Infraestructures de Mobilitat Terrestre.
Satisfacció dels alcaldes
Els alcaldes de Riba-roja d'Ebre, Antonio Suárez, d'Almatret, Jesús Quiroga, i de la Granja d'Escarp, Manel Josep Solé Agustí, han mostrat la seva satisfacció avui per l'impuls que s'està donant al projecte. Recordem que aquesta carretera és una demanda històrica que es remunta als temps de la 2a República, als anys 30 del segle passat. La nova carretera suposarà la solució a la manca de comunicacions viàries que pateixen des de fa temps aquests municipis, que els situa en un cul de sac.
La carretera, a més, forma part del Pla d'Evacuació Nuclear de Tarragona (PENTA). El 1997, de fet, es va inaugurar a Riba-roja d'Ebre un gran pont de formigó per salvar el riu i connectar el poble amb la carretereta, que havia de suposar una sortida al nord en cas d'accident nuclear. 17 anys després, però, la realitat és que el pont de Riba-roja d'Ebre continua connectat a un camí de terra.
Noves perspectives econòmiques
La carretera suposaria també obrir noves perspectives econòmiques a la zona, doncs permetria la comunicació de Riba-roja d'Ebre amb terres lleidatanes i amb la AP2, mentre que per als pobles del Segrià suposaria incrementar aquesta permeabilitat amb les comarques de l'Ebre.
El traçat consensuat, 10 milions d'euros més econòmic
Els estudis informatiu i ambiental presenten dues alternatives de traçat, la primera de les quals és la consensuada pels tres municipis. En ambdós casos es tracta d'una carretera comarcal convencional, amb dos carrils de circulació, amb calçada de 7 metres i mig metre de voral per costat.
Pel que fa l'alternativa 1 de traçat, el consensuat, preveu un recorregut de 27,08
quilòmetres (amb els trams A1 + 2 + 3B), i té un pressupost estimat de de
40.209.972,78€. L'alternativa 2 preveu 33,2 quilòmetres de traçat (trams B1 +2 +3A), i suposaria un cost d'uns 50.796.806,02€.
Un cop esgotat el període de dos mesos d'exposició pública dels estudis informatiu i d'impacte ambiental, quedarà la redacció del projecte definitiu, l'aprovació del projecte executiu, la licitació de les obres i la seva execució. Malgrat no comptar amb terminis tancats, els alcaldes estan convençuts que el projecte avança lent però segur gràcies al consens aconseguit i la força que això suposa a l'hora de defensar-lo davant del Departament de Territori i Sostenibilitat.