 |
| |
- Cap de les estacions que controlen aquest contaminant ha arribat a superar el llindar d'alerta
- El llindar d'informació només s'ha superat 4 dies
- El 91% dels punts de control no han detectat incidències
Aquest estiu els nivells d'ozó troposfèric a Catalunya han estat els més baixos dels últims 23 anys, els que fa que es duu a terme la vigilància d'aquest contaminant. El motiu del descens radica en la important disminució de la radiació solar i de la temperatura d'aquest estiu respecte a la mitjana habitual d'aquesta estació, a més de la reducció dels contaminants precursors que intervenen en la seva formació, especialment els compostos orgànics volàtils (COVs), que s'originen en indústries químiques i en l'automoció, i dels òxids de nitrogen (NOx), molt associats al trànsit.
Aquest any, des del 15 de maig i fins el 15 de setembre, període en el que es desenvolupa la campanya de vigilància de l'ozó, només 4 punts de mesurament, dels 47 que hi ha al territori, han superat el llindar d'informació a la població (180 mg/m3 en 1 hora) i cap ha superat el llindar d'alerta (240 mg/m3 en 1 hora). Les superacions s'han produït durant 4 dies, 2 dels quals al juny, 1 al juliol i 1 a l'agost, i sumen 5 hores en total. Segons el màxim assolit, totes les estacions que han estat per sobre del llindar d'informació ho han fet superant de poc el màxim legislat dels 180 mg/m3. El màxim horari ha estat de 195 mg/m3 a l'estació de Badalona.
Per zones de qualitat de l'aire, la que ha presentat més superacions ha estat la Plana de Vic, amb 3 hores durant 2 dies. L'estació de Vic ha tingut 2 dies amb superació, i 1 dia la de Manlleu.
La campanya de vigilància dels nivells d'ozó troposfèric
El Departament de Territori i Sostenibilitat realitza cada estiu una campanya de vigilància dels nivells d'ozó troposfèric a Catalunya entre els mesos de maig i setembre. És en aquest període quan hi ha més possibilitats que aquest contaminant superi el llindar d'informació a la població o d'alerta. La raó és que en aquesta època les condicions meteorològiques, en concret, l'alta radiació solar, en faciliten la formació. Durant la campanya, s'informa de les superacions dels llindars perquè la població i les entitats adients puguin adoptar mesures preventives de protecció. El Departament ofereix una predicció de superacions dels llindars als municipis i s'han realitzat preavisos d'incidència. Aquesta informació està basada en un model elaborat per la Universitat de Barcelona i pel Servei de Vigilància i Control de l'Aire de la Direcció General de Qualitat Ambiental.
L'ozó troposfèric
L'ozó troposfèric és un contaminant secundari, és a dir, no emès directament per una font a l'atmosfera, sinó que es forma a partir de reaccions fotoquímiques, activades per la llum solar i l'elevada temperatura, entre contaminants primaris. Concretament, l'ozó es crea quan coexisteixen els òxids de nitrogen (NOx), emesos bàsicament per la indústria i el trànsit, compostos orgànics volàtils (COVs), i una radiació solar intensa amb temperatures elevades durant un temps prou llarg. Els nivells d'aquest contaminant són molt variables d'un any a un altre perquè la seva formació està directament relacionada amb la meteorologia. Els anys amb més superacions són els de més calor i radiació solar.
L'ozó i el canvi climàtic
El darrer informe del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC), IPCC per les seves sigles en anglès, estableix com un dels principals efectes del canvi climàtic al països de la Mediterrània l'increment de l'ozó troposfèric, gas altament oxidant i que afecta la salut de les persones i del medi.
Aquesta correlació es pot apreciar en la sèrie de dades dels últims 23 anys on els estius suaus en temperatura han coincidit amb molt poques incidències d'ozó i els estius més secs i calorosos amb més superacions. Un increment de 2 o més graus en la temperatura mitjana afavoriria la presència d'ozó a les capes baixes en un període més llarg de temps, amb conseqüències perjudicials per a la salut de les persones.