De l’1 al 4 de maig tindrà lloc a la Galera, la XXI Fira de la Terrissa, una vegada més, els carrers del municipi s’ompliran d’una gran quantitat d’atuells de terrissa i ceràmica, d’usos, formes, colors i textures diverses.
El carrer Major, Sant Llorenç, Plaça del Mercat, Plaça d’Espanya, Centre i Travessia del Forn, seran l’escenari i punt de trobada de terrissers i ceramistes d’arreu de Catalunya, l’Estat Espanyol, Marroc o Portugal. A més, i, com ja és habitual, hi haurà els dos espais preeminents habituals, un dedicat a una comunitat autònoma convidada, que en aquesta edició serà Navarra, que ens portarà ceràmica de nova creació, ja que tot i tenir una tradició terrissera documentada des del segle XVII, a mitjans del segle XX aquesta pràcticament
desapareix i es va reprendre, fa uns anys, de la mà d’un seguit de joves que
mantenen algunes formes tradicionals però li han donat un gir i elaboren peces
dedicades, sobretot, a la decoració.
L’altre espai preeminent serà el que està dedicat a un país, en aquesta ocasió
Polònia, coneixerem la ceràmica de la ciutat de Boleslawiec, que existeix des de l’Edat Mitjana i que avui segueix utilitzant mètodes tradicionals. Allí s’elaboren atuells de gran varietat de formes, mides i elements decoratius.
A més, tots les peces es decoren, a mà, mitjançant la tècnica del punxó que
ajuda a fer cada exemplar únic. Entre els ornaments més típics hi ha alguns que es consideren inspirats en la cua d'un gall dindi, punts, cercles i petites flors. Aquestes peces es fan de fang procedent d’argila blanca, decorat, vidriat (esmalts blaus) i cuit en forns especials. Les peces més característiques i representatives són: teteres, cafeteres, tasses, taules de picar i mantegueres i formatgeres en forma de dona.
Al llarg d’aquest dies podrem gaudir, també, de les demostracions al torn, per part de diferents terrissers i ceramistes participants a la Fira, del Taller “Enfanga’t a la fira” que permetrà aprendre a modelar el fang d’una manera bàsica i es podrà adquirir la peça commemorativa de la col·lecció de la terrissa tradicional de les Terres de l’Ebre: el canteret de tronc, 112 peces signades i numerades, realitzades pel terrisser de Miravet, Sr. Emili Treig Adell.
El Museu Terracota (baixos de l’Ajuntament de la Galera), farà el mateix horari que la Fira: de 10’00 a 14’00 pel matí i de 16’00 a 21’30 hores, i allí es podrà contemplar, a l’espai permanent, la història de la terrissa i els terrissers de la Galera, mitjançant textos, fotografies, dibuixos, peces i eines, descobrirem el procés de creació d’una peça de terrissa des que es va a buscar l’argila a l’argiler, com aquesta argila es transformada en fang i treballada fins que es posa damunt del torn, i la mà del terrisser, com si fos una mena de demiürg,
transforma un bocí de fang en alguna cosa: un cànter, un setrill, etc. llavors la màgia del foc, mitjançant la cuita, permetrà que aquesta peça crua, sensible i poc útil, es converteixi en una obra perdurable i consistent. Alhora, coneixerem la terrissa de l’entorn d’indrets propers a la Galera: Tivenys, Traiguera, Miravet, etc., però sobretot les característiques de les produccions galerenques que esfeien i que es fan, com n’ha canviat l’ús, així com l’origen, la història i, una mica
la forma de vida dels terrissers de la Galera, des del 1700 fins avui.
El carrer Major, Sant Llorenç, Plaça del Mercat, Plaça d’Espanya, Centre i Travessia del Forn, seran l’escenari i punt de trobada de terrissers i ceramistes d’arreu de Catalunya, l’Estat Espanyol, Marroc o Portugal. A més, i, com ja és habitual, hi haurà els dos espais preeminents habituals, un dedicat a una comunitat autònoma convidada, que en aquesta edició serà Navarra, que ens portarà ceràmica de nova creació, ja que tot i tenir una tradició terrissera documentada des del segle XVII, a mitjans del segle XX aquesta pràcticament
desapareix i es va reprendre, fa uns anys, de la mà d’un seguit de joves que
mantenen algunes formes tradicionals però li han donat un gir i elaboren peces
dedicades, sobretot, a la decoració.
L’altre espai preeminent serà el que està dedicat a un país, en aquesta ocasió
Polònia, coneixerem la ceràmica de la ciutat de Boleslawiec, que existeix des de l’Edat Mitjana i que avui segueix utilitzant mètodes tradicionals. Allí s’elaboren atuells de gran varietat de formes, mides i elements decoratius.
A més, tots les peces es decoren, a mà, mitjançant la tècnica del punxó que
ajuda a fer cada exemplar únic. Entre els ornaments més típics hi ha alguns que es consideren inspirats en la cua d'un gall dindi, punts, cercles i petites flors. Aquestes peces es fan de fang procedent d’argila blanca, decorat, vidriat (esmalts blaus) i cuit en forns especials. Les peces més característiques i representatives són: teteres, cafeteres, tasses, taules de picar i mantegueres i formatgeres en forma de dona.
Al llarg d’aquest dies podrem gaudir, també, de les demostracions al torn, per part de diferents terrissers i ceramistes participants a la Fira, del Taller “Enfanga’t a la fira” que permetrà aprendre a modelar el fang d’una manera bàsica i es podrà adquirir la peça commemorativa de la col·lecció de la terrissa tradicional de les Terres de l’Ebre: el canteret de tronc, 112 peces signades i numerades, realitzades pel terrisser de Miravet, Sr. Emili Treig Adell.
El Museu Terracota (baixos de l’Ajuntament de la Galera), farà el mateix horari que la Fira: de 10’00 a 14’00 pel matí i de 16’00 a 21’30 hores, i allí es podrà contemplar, a l’espai permanent, la història de la terrissa i els terrissers de la Galera, mitjançant textos, fotografies, dibuixos, peces i eines, descobrirem el procés de creació d’una peça de terrissa des que es va a buscar l’argila a l’argiler, com aquesta argila es transformada en fang i treballada fins que es posa damunt del torn, i la mà del terrisser, com si fos una mena de demiürg,
transforma un bocí de fang en alguna cosa: un cànter, un setrill, etc. llavors la màgia del foc, mitjançant la cuita, permetrà que aquesta peça crua, sensible i poc útil, es converteixi en una obra perdurable i consistent. Alhora, coneixerem la terrissa de l’entorn d’indrets propers a la Galera: Tivenys, Traiguera, Miravet, etc., però sobretot les característiques de les produccions galerenques que esfeien i que es fan, com n’ha canviat l’ús, així com l’origen, la història i, una mica
la forma de vida dels terrissers de la Galera, des del 1700 fins avui.